INTERVAL – ACCIONS SONORES

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

 

FUNDACIÓ TÀPIES – BARCELONA

 

 

... Es tracta d’escoltar amb els ulls oberts, mentre mires, mentre llegeixes, mentre et desplaces. Es tracta, inclús, d’escoltar pels ulls, quan allò que escoltes sembla no tenir sons, o de mirar a través de l’escolta (de manera que també pots tancar els ulls, si vols).

 

Interval proposa una experiència d’escolta impura i contínua. És contínua perquè quan els sons es mesclen amb la mirada, amb l’acció, amb el pensament, mai no podem estar segurs d’haver deixat d’escoltar-los, d’haver tancat les orelles del tot.  ...

 

 

Deixar enrere el carrer Aragó i endinsar-me en l’edifici de Domènech i Montaner on es troba la Tàpies és com si entrés en un refugi anti-nuclear. Sobtadament, soroll, presses, caos, desapareixen. A diferència d’altres com el MACBA o el MNAC, fins i tot la gent s’esfuma.

 

Amb el nom d’Intervals – Accions Sonores, fa uns dies es va inaugurar aquesta mostra que va comptar entre altres, amb la sempre atractiva presència d’un dels seus protagonistes, Brian Eno. La seva, The Ship, diu que es basa en la relació entre l’esclat de la Primera Guerra i l’enfonsament del Titànic, però el que és indubtable és l’expressió de recolliment que ofereix i que aconsegueix mitjançant un grapat d’altaveus – tots ells trobats dies abans per Barcelona en cases de segona mà o coneguts – situats a dos costats de la sala que emeten música i narració – 24 minuts amb una intro en català – que, envoltats d’espelmetes i en la consegüent foscor, et transporten a un interessant retir en ple centre la ciutat.   

 

 

 

La botiga, ha aprofitat l’ocasió per posar a la venda LUX, el darrer treball d’Eno editat en CD i que es pot adquirir independentment amb una sèrie limitada que conté la reproducció de la portada a mida òptima.

 

 

 

Per tot l’edifici, combregant amb l’obra permanent, es poden veure i sobretot escoltar les diferents instal·lacions, com la sorprenent obra d’ EVOL a l’escala de la Fundació.