DINÀMIQUES DE MASSES
Ja sé que ser crític ha passat a estar mal
vist. En nom de no sé pas quina educació, no és correcte, així doncs, aviat
criticar també estarà penat per alguna llei. Al temps.
Volia veure les notícies, així que avui he posat en marxa el que abans se’n deia
la “caixa tonta”. Després d’una estona suportant el
què van llegint en el teleprompter
els cara simpàtics de la cadena, arriba el moment de les culturals.
Com no pot ser d’altre manera, els
protagonistes són “els festivals”. El primer, el de La Porta Ferrada de Sant Feliu de Guixols, tocaven els Sopa en un mar d’adolescents d’ESO i pares que
ni a l’hora de sortida del col·legi. Un altre a Sant Adrià del Besòs, el Barcelona Beach Festival, on tot de turistes ben axancletats xisclant
i donant cops de puny a l’aire, feien anar
els braços com si raspallessin el sostre de teranyines. Després el de Cap Roig a Calella de Palafrugell amb un
nen mono cantant. Hi ha temps encara per un concert d’orgue a
Montserrat i un altre a la plaça del Mar de Barcelona, de la
mà del Liceu a la Fresca – se’ls hi
ha espatllat l’aire condicionat? – on s’interpretava La Traviata.
I llavors venia l’home del temps, com l’home
del sac.
Em pregunto qui ho salvarà això.
LA FRASE
(dita per un dels noms del cartell del Beach Festival entrant a escena i responent a la pregunta d'una periodista)
-
Instruments? Amb les ulleres (de sol) i els “pens” en tens prou. Pots venir (al
festival) amb les mans a la butxaca.
Per què ara ja no se li diu “caixa tonta”?
