VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO

STREET CHANT -  Pedestrian Support League

Dirigit per: Simon Ward

 

 

 

HAUORA

2015 – FLYING NUN / ARCH HILL

 

 

www.facebook.com/streetchant/timeline

 

 

 

 

 

 

FOTOS DE L’ESTIU

ÀLBUM FAMILIAR

 

 

 

 

TIMELESS MASSIMO VIGNELLI

BARCELONA CENTRE DE DISSENY 

 

 

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

 

 

La Barcelona Design Week (inaugurada el juny) va obrir amb aquesta exposició d’homenatge a un dels dissenyadors més importants del segle passat. La mostra fa un ràpid repàs a la seva obra, que inclou l’icònic disseny del 1972 del mapa del metro de Nova York, i recull també una cinquantena de cartells de dissenyadors i estudis nacionals i internacionals que li rendeixen honors. 

 

 

 

És dels que treballava amb paper i llapis i deia que “es pot arribar a l’intemporalitat si es busca l’essència de les coses i no l’aparença. L’aparença és transitòria, l’aparença és moda, l’aparença és tendència, però l’essència és intemporal”.

 

Avui, darrer dia.

 

cartell de Pati Núñez

cartell de Milton Glaser

 

 

 

LA MARE QUE ELS VA PARIR

RELACIONATS

 

 

Avui, reunió a Paris dels ministres de nou països europeus per parlar de la seguretat a les xarxes de trens.

 

I com solucionen els ministres els problemes que ells mateixos generen? 

 

Amb més policia.

 

Fàcil, no?

 

 

 

 

 

 

THE TRIP – KIM FOWLEY

1965/2015 – CORBY RECORDS (USA)

 

RECUPERANT CLÀSSICS

 

 

Es podria dir que amb aquest single, va començar una de les carreres musicals més estrambòtiques i influents de la història. El poder que figura transmetia i exercia Fowley va fer girar al seu voltant molts planetes i estrelles. Dipositar en ell expectatives, resultava casi sempre productiu. 

 

Aquest passat gener, coincidint amb els 50 anys de l'edició del disc, ho va convertir en realitat i es va fer fonedís del tot.

 

 

 

 

 

 

THE DEAD WEATHER

NOVETAT DISCOGRÀFICA

 

 

Són Jack White i Alison Mosshart (The Kills), per això sonen durs. Amb ells, Dean Fertita (Queens Of The Stone Age) i Jack Lawrence completen la formació The Dead Weather.

 

 

 

 

Tenen el disc del tot a punt, hi porten temps treballant (enregistrat l’any passat), i ara deixen anar aquest primer vídeo I Feel Love (Every Million Miles).

 

Dodge & Burn’, al carrer aquest 25 de setembre. 

 

 

 

 

 

 

EL "BIC"

VÍDEOCLUB

No només servia i continua servint per a escriure, sinó que utilitzant la imaginació, s’utilitzava també per a moltes altres coses importants de la vida.

 

 

 

65 ANYS AMB SNOOPY

ICONES

 

 

Aquest mes, un dels símbols pop s’hauria jubilat si no fos perquè al 2015, una persona normal, ni recorda què vol dir això. Aquest famosíssim gosset diuen que va sortir per primera vegada l’octubre del 1950 però que va ser un 10 d’agost, que va aparèixer bufant un pastís amb espelmes.

 

 

La forma de ser d’Snoopy, sarcàstic, poètic, filosòfic i lliure, fa impossible no simpatitzar-hi.

 

Snoopy for president! 

 

 

 

També diuen que el desembre arribarà als cinemes una pel·lícula dels Peanuts, o sigui de tota la colla pessigolla. Veure’m.

 

 

 

75 MOD CLASSICS – A WAY OF LIFE

OUR GENERATION

NOTÍCIES I ALTRES RUMORS

 

 

Els recopil·latoris són edicions anecdòtiques, però no per això deixen de tenir un valor sobretot si el material és de primera. És important fer l’exercici de tant en tant d’escoltar els clàssics de la música pop per saber d’on venim i a on anem. 

 

Aquest va sortir a la llum el divendres passat i per promocionar-lo res millor que de la mà d’un dels seus personatges més públics. Phil Daniels, en Jimmy Cooper de Quadrophenia, que s'ha deixat fotografiar de nou dalt de la mítica Lambretta farcida de miralls, fars i guarniments varis. 

 

 

 

 

El CD ha sigut muntat per Eddie Piller, impulsor de la recuperació mod dels vuitanta i fundador del segell Acid Jazz.

 

 

 

Diferents èpoques, diferents intèrprets, en total 75 indescriptibles temes, com aquest Harlem Shuffle de Bob & Earl.

 

 

 

 

 

YO LA TENGO

NOVETAT DISCOGRÀFICA I MÉS

Yo La Tengo són notícia. Divendres que ve surt el seu nou treball a la venda, Stuff Like That There (Matador Records) que es pot escoltar com una continuació d’aquell Fakebook de fa 25 anys on, com en aquest, a part de temes nous, conté algunes versions. El 1990 van ser dels Flamin’ Groovies, Daniel Johnston o Cat Stevens i ara són de Hank Williams, Lovin Spoonful o The Cure. 

 

 

 

 

A la formació del matrimoni Kaplan/Hubley i James McNew s’uneix – com en Fakebook – el guitarrista Dave Schramm, donant-li així encara més aquest aire de continuïtat.

 

 

 

 

A més, el dia 4 d’aquest setembre – o sigui, la setmana que ve – estaran tocant al parc del Tibidabo al costat dels escocesos Mogwai, tot una sorpresa d’aquest final d’estiu. O no.

 

Pujaran al trenet penjat? 

 

 

 

 

Mentres, assaborint And Then Nothing Turned Itself Inside-Out, un disc que van editar ara fa 15 anys i del que he convertit els surcs del vinil en canalons de tant que ha passat l’agulla.

 

 

 

 

 

 

DEGRADACIÓ

QUESTIONS COL·LATERALS

 

 

Cada any, a l’estiu, una gran part del nostre territori pateix i molt especialment les Illes, que s’omplen de forasters. Cada any, per aquestes dates, m’envaeix el mateix desig. 

 

 

 

 

Vicent Andrés Estellés va escriure aquest poema que Maria del Mar Bonet va musicar i va publicar l’any 1977 dins de l’àlbum Alenar.

 

 

 

 

 

 

DISMALAND

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

 

 

 

 

 

 

Pel que es pot intuir veient les fotografies i com no podia ser d’altre manera, hi ha molta mala llet. O sigui que no és apta per a persones domesticades criades en la societat del benestar o convençudes de que tot va bé i els dolents sempre són els altres. 

 

 

 

 

L’artista angles Banksy ha inaugurat la seva darrera obra, a mode de parc temàtic, i li ha posat de nom Dismaland en honor a un famós i carrincló parc. La instal·lació omple els 10.000 m2. que un dia van ser Tropicana, un parc aquàtic que diu que hi havia estat algunes vegades quan era un nap-buf i que estava abandonat des de feia 15 anys a Somerset, al sud-est d’Anglaterra.

                                                      

 

 

 

 

A part dels seus grafitis, si poden veure obres d’altres 56 artistes com Mike Ross, Dietrich Wegner, Jimmy Cauty o com el més aviat repel·lent Damien Hirst. Els divendres s’hi programaran alguns concerts amb personal com Sleaford Mods, Pussy Riot o Massive Attack, a part de bandes locals. 

 

 

 

 

Tot per 3 lliures (els anglesos són llestos i no tenen l’euro), crispetes i cotó fluix de sucre apart.

 

De temps fins el 27 de setembre.

 

 

 

VÍDEO DE LA SETMANA

VÍDEO

SHANNON AND THE CLAMS – Point Of Being Right

Dirigit per: Cody Blanchard      

 

 

 

 

GONE BY THE DAWN

2015 – HARDLY ART 

 

shannonandtheclams.com

 

 

 

IKEA: PENIS-LITZAT

ART - INSTAL·LACIONS - DISSENY  

 

 

Aquest dimarts passat, a la botiga d’Ikea de la ciutat danesa d’Aalborg, un home de 31 anys es va dedicar a dibuixar tots els penis que va poder per parets i mobles fins que no el van enxampar. L’individu es va defensar dient que ell no els va fer tots, que es va posar a fer-ho perquè havia vist algú més que ho feia abans que ell. Que lo detengan.

 

La sentència ha estat ràpida: no pot tornar a posar els peus de per vida en cap botiga Ikea.

 

Això és un càstig o un premi?

 

l’arma

 

 

 

 

FOTOS DE L’ESTIU

ÀLBUM FAMILIAR

 

 

 

 

 

MEMORY MAZE

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Són el londinenc Gavin Ellis i Andy West i l’any passat ja ens van deixar fer un tast amb el single Depth Of Field. El NME diu que sonen com la guitarra de Johnny Marr barrejada amb uns Mercury Rev o Flaming Lips. És que en saben tant...

 

Gavin Ellis

 

La seva estrena m’està revolucionant l’estiu des d’aquesta pasada Mare de Déu d’Agost. En format digital via Infinite Jest Records. L’àlbum en questió es diu  From The Outside In’.

 

 

 

 

 

 

 

I’M GOING HOME

IMATGES SONADES 

 

             

Un dia vaig posar per nom a un projecte que continua sent-ho, “Macutus i Cabells Llargs”. Em semblava idoni utilitzar aquestes dues paraules de clara simbologia per situar el context en un punt concret del temps.

 

 

 

 

Cabells llargs i pantalons acampanats, substàncies varies, música i tot l’amor del món eren el decorat que un dia va ser per influir de manera permanent les següents generacions. I un clar protagonista de cabells llargs, va ser un inspiradíssim Alvin Lee que, al capdavant dels Ten Years After, un 17 d’agost d’un diumenge com el que serà demà, ajudava a escriure una de les pàgines més importants de la història del rock interpretant el tema I’m Going Home tancant amb ell la seva actuació. 

 

 

 

 

 

Acabava d’editar Undead i la seva actuació a Woodstock entre mig de Country Joe And The Fish i The Band, es va convertir ràpidament en pedra filosofal.

 

 

 

 

PEACHES TAMBÉ AMB KIM GORDON

NOVETAT DISCOGRÀFICA (TAMBÉ)

Després de treballar en projectes diversos, entre ells la recent edició del llibre What Else Is In The Teaches Of Peaches del fotògraf Holger Talinski, la cantant canadenca d’electroclash agafa de nou les regnes del negoci amb nou disc. Sortirà a finals del mes que ve amb el nom de Rub amb col·laboracions de Feist i Kim Gordon entre altres i, després del primer avançament amb Light In Places, ara ens arriba aquest Close Up on participa la baixista dels desapareguts Sonic Youth en veu i ànima. 

 

 

 

 

Reclamada per figurar en tots els projectes i treballs que pot abastar i més, aquesta nova aparició de Gordon, corrobora la seva proclamació com una de les dones del moment. Aquesta és la turista que m’agradaria trobar-me pel barri.

ONCE IN A LIFETIME

TALKING HEADS

RECUPERANT CLÀSSICS

 

 

 

 

 

Aquest tema va ser single de l’àlbum Remain In Light (1980) i manté des del principi una vibració èpica que em fa saltar les neurones de forma descontrolada. Una de les bandes que va fer que Nova York tremolés de nou.