DINÀMIQUES DE MASSES
Fa mes i mig, de la
mà de la veïna del llogaret Montserrat Carvajal, es va celebrar a La Floresta
una trobada, concert, acte o digues-li com vulguis, d’homenatge al Gato Pérez. Feia 25 anys de la seva
mort. Vint-i-cinc.
Hi van assistir un
bon grapat de patums, sobretot de les que ara viuen de les rendes. També molts
músics. Hi va haver ji jis i ja jas i en acabat, totalment desarmats i sense
cap altre opció, la nostàlgia va caure al damunt de tothom. Com la brisa humida
del territori.
La seva faceta més
coneguda va ser, està clar, la rumbera, però venia de sons experimentals
(Slo-Blo, Secta Sònica) que s’adeien més amb les inquietuds que el van portar a
ser un dels puntals de l’escena del canvi a Barcelona.
Secta Sònica a Zeleste amb el Gato al baix i amb barret
(font: Rafa Zaragoza)
Per què avui, aquell
activisme, no se’l veu ni que t’hagis fumat el millor peta de la teva vida?
Tant estovat està el
que algunes tenim a dins del cap a part d’aire?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada