ARQUITECTURA
I SEXUALITAT
CCCB -
BARCELONA
fins el
19 de març
ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY
Pel nom, al principi despista. Avui dia en
que la presumptuositat vinculada amb el consumisme més voraç és gairebé l’únic
motor que fa que movem el cul, et pots pensar que l’espai modern de
l’Ajuntament/Diputació ens vol colar un gol per aprendre a generar més desitjos
inútils.
I no. Felicitar a Adélaïde de
Caters i a Rosa Ferré, les comissàries de l’exposició, que amb aquest nom de 1.000m2 de desig, fan un repàs molt
divertit i amè d’allò que justament, d’inútil no en té res.
Més 250 peces entre dibuixos, llibres,
audiovisuals, objectes, maquetes, instal·lacions, cedides des de llocs com el MoMA, la Bibliothèque Nationale francesa o de col·leccions particulars (qui
pogués accedir-hi) ens porten per un viatge pel temps:
els habitatges parisencs del XVIII, el
terreny de les experimentacions, com la del pobre Wilhelm Reich amb l’orgón, artilugi ideat el 1940 per
millorar la salut, entre elles la sexual i que Woody Allen va popularitzar amb
el nom d’orgasmatrón a la seva
pel·lícula del 1973 Sleeper (El Dormilega), o la de Nicolas Schöffer,
cofundador del Grup Internacional d’Arquitectura
Prospectiva, o també del grup Archigram, que reinventen la ciutat per
als plaers, alimentada per la cultura més pop, o el projecte d’Ettore Sottsass
per a un dispensador gegant d’encens, LSD, maria, opi o gas hilarant, fins
arribar a terrenys més sofisticats com el de la casa que Adolf Loos va fer per
a Josephine Baker o les mansions Play Boy,
i acabant a les nostres sales X. Una
gossada.
l’estudi pel dispensador
d’Ettore Sottsass
el METAFolly d’ecoLogic Studio
collage del grup Archigram
Instant City In Bournemouth,
Peter Cook - Archigram
Play Boy Town House, 1962
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada