Avui tothom és fan de Greg Lake. Hi ha coses ben curioses. Fins ahir tothom ratllava i
deia pestes del que es defineix – encertadament o no – rock simfònic.
Ara ja no es diu rock simfònic, tan sols progressiu que queda millor (com allò del Xino i el Raval). Però no és l'únic cas, el de Lake. T'has fixat en el creixent nombre de bandes de post-rock que també colen l'etiqueta progressiva com qui no vol la cosa? I fora de l'àmbit progressiu... Què hauria passat si totes les bandes que reivindiquen com si res la influència de Fleetwood Mac haguessin aparegut fa tan sols deu anys? I parlant de fa deu anys... Si t'arriben a dir que Van Morrison compartiria cartell amb Slayer, Grace Jones i Arcade Fire al Primavera Sound, hauries mirat el calendari no fos cas que et trobessis en ple 28 de desembre...
Ara ja no es diu rock simfònic, tan sols progressiu que queda millor (com allò del Xino i el Raval). Però no és l'únic cas, el de Lake. T'has fixat en el creixent nombre de bandes de post-rock que també colen l'etiqueta progressiva com qui no vol la cosa? I fora de l'àmbit progressiu... Què hauria passat si totes les bandes que reivindiquen com si res la influència de Fleetwood Mac haguessin aparegut fa tan sols deu anys? I parlant de fa deu anys... Si t'arriben a dir que Van Morrison compartiria cartell amb Slayer, Grace Jones i Arcade Fire al Primavera Sound, hauries mirat el calendari no fos cas que et trobessis en ple 28 de desembre...
ResponElimina