PER APRETAR A CÒRRER
Fa uns dies vaig quedar molt sorpresa passant
per davant del Palau Robert, en ple centre dels escenaris de la ‘kale borroka’,
i veure que hi ha muntada una exposició sobre els 25 anys de FlaixFM. Dies després surt publicada a
l’Ara una entrevista al
director del grup empresarial que esvaeixen dubtes.
És cert que les frases, per entendre bé el
missatge, no es poden treure del context. Però n’hi ha que van soles, amb
context o sense. Diu en Cuní: “Dedicar-se
a la música 'dance' va ser més un accident que no pas res de premeditat" o
aquesta altre “Sempre presumeixo del
mateix: nosaltres al grup Flaix no hi entenem de música, hi entenem de ràdio.”
Ole!
Treballar a cegues i esperant que Déu, o els
accidents, hi facin més que una mateixa, tot és
posar-s’hi.
Àlex Gutiérrez, l’entrevistador, apunta que en Carles Cuní, dona poques
entrevistes. És cert, s’ha d’anar en compte, les respostes es poden
malinterpretar.
Personalment em quedo amb la resposta a la pregunta de si vivim bons temps per a la música en català: "I tant. Estem en un moment tan dolç que el podríem comparar amb el gran moment del rock de finals dels 80, amb Sau, Els Pets o Sangtraït... També amb el gran moment de la música folk catalana dels anys 70, tot i que això té altres connotacions. Els Sopa de Cabra han tornat i encara fan tres Sant Jordis. No sé si la Madonna ompliria tres dies el Palau Sant Jordi". No entraré a discutir si vivim un bon o mal moment per a la música en català, però si del que es tracta és d'argumentar que vivim un bon moment potser seria bo citar algun artista del segle XXI (per allò de poder establir comparacions amb el "gran moment del rock de finals dels 80" o, ejem, "la música folk catalana dels anys 70" que té "altres connotacions").
ResponEliminaNo hem de confondre "bon moment" amb qualitat i interes. Crec.
ResponElimina