SOFT CELL DIUEN PASSI-HO BÉ

SAY HELLO WAVE GOODBYE

40th ANNIVERSARY DE SOFT CELL

NOTÍCIES

Si les vides tinguessin bandes sonores, algun que altre tema de Non-Stop Erotic Cabaret (1981), The Art Of Falling Apart (1983) o de This Last Night... In Sodom (1984) d’aquest parell, segur que figurarien en moltes d’elles. El llegendari duo format per Marc Almond i Dave Bell, que son, o eren, la versió comercial del que ara se’n diu synt-pop, han anunciat el que serà el darrer concert – d’acord, ens ho creurem – un comiat que escenificaran el 30 de setembre a l'O2Arena de Londres.

Almond va declarar sobre el cas: ‘Amb Soft Cell sempre he sentit que alguna cosa estava per acabar. I aquest darrer concert serà el millor final. Va de debò i servirà per donar les gràcies a tots el nostres fans.’ Entrades ja a la venda de 45£ a 110£.

FIRA DEL DISC A VALÈNCIA

DINÀMIQUES DE MASSES

El proper dissabte 3 de març a La Fábrica, es portarà a terme la primera edició d’aquesta fira organitzada per personal que vol contagiar la picada del vinil a quantes més visitants millor. Per aquesta primera vegada compten amb 10 expositors i desitgem que sigui el principi d’una llarga sèrie de fastuoses fires del disc.

DUNGEN & WOODS, PARELLA DE FET

MYTHS 003 (Mexican Summer)

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Diuen que la trobada en el Marfa Myths Festival dels psicodèlics d’Estocolm Dungen i els novaiorquesos indies Woods, va ser molt fructífera. El festival texà – altrament dit l’anti-Coachella – en cada edició per a un parell de bandes serveix com de laboratori per treballar junts i a veure que surt. Ni diuen Marfa Myths Recording Residency i el de l’any passat amb aquestes dues bandes van donar en el clau de la química. La gent de Mexican Summer ho descriu com un exemple estimulant i boig de com compartir experiències, pot ajudar a sortir una música fabulosa. El cas és que Gustav Ejstes i Reine Fiske de Dungen, fent parella amb Jeremy Earl i Jarvis Taveniere de Woods, ho han fet i es nota.

Anteriorment les residències han sigut el 2015 per Dev Hynes i Connan Mockasin, Ariel Pink i Weyes Blood el 2016 i aquest any els hi tocarà al Deerhunter Bradford Cox i Cate Le Bon posar l’esquena.

Woods & Dungen – Myths 003

Tracklist:
01. Loop
02. Turn Around
03. Marfa Sunset
04. Morning Myth05. Jag Ville Va Kvar
06. Saint George
07. Just For The Taste

ELEANOR FRIEDBERGER, TORNAR D’ÍTACA

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Ja que no podem gaudir de nou material dels enyorats The Fiery Furnaces al complert, si que podem fer-ho d'un dels treballs dels dos germans novaiorquesos. Eleanor Friedberger disposa ja de nou disc preparat per veure la llum d’aquí dos mesos. La criatura es diu Rebound (Frenchkiss Records) i és el que farà quatre d’ella sola.

Explica que aquest disc té una estreta relació amb Grècia, ‘sempre havia volgut passar-hi una temporada... Mentre els meus amics als Estats Units es ficaven cada vegada més en política, jo sentia una excitació pel fet d’estar vivint en una ciutat on hi ha manifestacions cada setmana’. Durant la seva estada a Grècia, va descobrir una “discoteca gòtica” dels 80 que es diu Rebound i ‘va ser tota una revelació en quant a trobar el so i l’energia que necessitava per aquest nou disc’.

A veure, parlem de Grècia, del Mediterrani i dels 80. No cal afegir-hi res més. 

fot. Kelly Ryerson (2003)

L’IRREPETIBLE SO DEL MOOG IIIp

D’ESQUITLLADA

La nord-americana mega-corporació Moog reedita el llegendari sintetitzador IIIp, jubilat el 1973, en una edició limitada de 40 unitats per 35.000$, amb total garantia de que hauran estat construïts segons el disseny original, els arxius de les plaques de circuit amb els components soldats a mà i calibrat individualment exactament igual que els primers fabricats la dècada dels seixanta. 

El 2015 Moog Inc. ja va reeditar algunes de les seves estrelles, però ara ha anat una mica més lluny per recuperar un so únic que va ajudar a omplir pàgines i pàgines de historia musical. 

Si el senyor Robert Arthur Moog aixequés el cap, segur que li faria il·lusió.

Christopher Franke (Agitation Free/Tangerine Dream) 

amb el seu Moog IIIp els setanta (BMF Archive – Christopher Franke)

DEAD VIBRATIONS, FREQÜENCIES PER PUJAR AL CEL

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Núvols de reverberacions fosques, guitarres saturades i amarades, ritmes hipnòtics, son alguns qualificatius emprats per definir el que és el primer àlbum d’aquesta banda d’Estocolm. Han estat tocant en la majoria de festivals de psicodèlia europeus, es van estrenar amb l’EP-12” Reflections i el single-7” Swirl/Sleeping In Silver Garden per, com qui no vol la cosa, acabar editant aquest brillant disc de títol homònim. 

foto Nora Cederin

Son Christian Jansson (guitarra i veu), Elmer Hallsby (baix) Josefin Ahlqvist Lyzwiski (bateria) i Olov Sjogren (guitarra). L’han editat a través de la companyia de Londres Fuzz Club Records a finals d’aquest passat gener i com va sent habitual, a la web ja figura com a sold out en les seves dues versions en vinil. Potser que comencem a pensar en fer tirades més grans. Evitarem xungues especulacions posteriors.

UN INIMITABLE IMITABLE

DINÀMIQUES DE MASSES

El pop triomfa al món des de Milà i la seva Fashion Week. Els grans dissenyadors – tipo Jeremy Scott/Moschino – homenatgen des de ves a saber on, l’estètica dels seixanta. Les idees se’ls hi han acabat? El look Jackie Kennedy s’imposa. Estampats a lo Roy Lichtenstein s’imposen. Aplaudiments.

A PLACE TO BURY STRANGERS

COM QUI ESPERA L’ESTIU

NOUS REGISTRES

Per aquest abril la banda de Brooklyn ens té preparat per fi, el seu cinquè treball d’estudi, Pinned (Dead Ocean), amb la incorporació de Lia Braswell, de Los Angeles, a la bateria i veu. Han avançat aquest tema que diuen és una reflexió sobre la mortalitat de l’ésser humà, reflexió que mai ho fem prou. 

El líder i fundador Oliver Ackermann, comenta la cançó, ‘penses si seràs al final o no, en la teva vida com a mortal i en l’instant que pots morir’. Amb meditació o sense, pel que es pot escoltar en aquest Never Coming Back, mai un títol havia dit tant, senzillament anar endavant. I si pot ser amb soroll del bó. Volum a tope!

Amb la sortida del disc, al llarg d’abril i maig, estaran de gira per Europa: Alemanya, Suïssa, Itàlia, França, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Noruega, Anglaterra... i ja està. Mala sort.

EGON SCHIELE

L’EXPRESSIONISME EN EL POP

ART – RELACIONATS

Aquest any es commemoren els 100 anys del traspàs – trist traspàs, amb només 28 anys – d’Egon Schiele. Ara que estem vivint uns dies, en que una olor a putrefacta torna a sentir-se amb els discursos conservadors i reaccionaris de sempre – la censura en els cartells commemoratius ha arribat a Londres i a Hamburg – és fa del tot necessari tenir present les obres i el treball de persones com ell. Fins aquí l’apunt introductori.

Autoretrat (1910)

L’expressionisme és un dels moviments culturals que més influències ha generat al llarg dels anys. El mateix David Bowie en la seva època berlinesca, el tenia com a estil de capçalera. Es pot veure l’assumpte en les portades del Lodger (1979) o sobretot del Heroes (1977), o del The Idiot (1977) del seu company de festa Iggy Pop, on les influències d’artistes com Erich Heckel o les fotografies del propi Egon Schiele, es fan paleses.

 

 

 fotografia d’Egon Schiele(1914) i Roquairol d’Erich Heckel (1917)

VEU LA LLUM EL DARRER DE PIERRE HENRY

ALTRES EDICIONS

Per celebrar els 90 anys que hauria fet aquest desembre passat, Pierre Henry havia preparat un cofre amb 12 CD’s amb el nom de Polyphonies (Decca), amb una selecció d’obres compostes entre 1950 i 2016 que recopila 29 obres i inclou 9 d’inèdites, com Kyldex (1973), Pleins Jeux (2008), Études Transcendantes Pour Un Piano Imaginaire (2015) o Chronicles Terriennes (2016) i inclou el corresponent llibret amb 112 pàgines.

Totes les composicions editades en aquest cofre, van estar re-masteritzades especialment per aquesta edició a l’Studio Son/Ré pel mateix Pierre Henry. Va traspassar el juliol, mesos abans del seu aniversari. Llàstima que no va ser a temps de veure-ho. 

CHAIN AND THE GANG

CHAIN AND THE GAND + LAS RUINAS

18 – 02 – 2018

FREEDONIA / ASSOCIACIÓ SOCIOCULTURAL – BARCELONA          

HI VAM SER

Nit de diumenge explosiva al Xino de Barcelona de la mà d’una llegenda viva de la música, en Ian Svenonius amb (les) Chain And The Gang. Amb un feliç sold out penjat a taquilla, la sala bullia d’expectació i ganes de tornar a veure a l’artífex de tantes pàgines glorioses de la història del rock. Ens va entretenir amb el seu ja clàssic “savoir faire” interpretant temes primerencs com Detroit Music o nous com Three (Made A Fool Out Of Me) que per una estona, ens feien perdre de vista la trista realitat d’aquest país. I a peu pla, que suma.

ENCAPRITXADES DELS SALAD BOYS

THIS IS GLUE (TROUBLE IN MIND RECORDS)

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Aquest disc va sortir a mitjans de gener i està en boca de tothom. Ara creu-t’ho. Amb aquest magnífic segon àlbum, la banda neozelandesa es col·loca amb tots els drets en un lloc d’honor en el difícil món del pop enllustrat. Dotze temes d’un nivell similar que fa que escoltar el disc sigui algo senzill i agradable. Han tornat a enregistrar-lo a l’estudi que te muntat a casa Joe Sampson, fet que potser ha ajudat a que les cançons transmetin aquesta sensació agradosa. Un encert.   

RUFUS THOMAS, A L’ESCENARI

RECUPERANT CLÀSSICS

De gent impresentable n’hi ha hagut sempre. L’any 1965 a Watts, localitat a tocar de Los Angeles, a resultes de les habituals provocacions d’un sector de blanquets, la població negra es va cabrejar de valent i va fer el que fa la gent normal quan li puja la mosca al nas, mostrar el cabreig a base de bé. 

Watts agost 1965

Set anys després, el 20 d’agost del 1972, el segell Stax va organitzar un concert al Memorial Coliseum de Los Angeles per recollir diners per a les persones afectades per les destrosses. Hi van participar tots els seus artistes, des de The Staple Singers, Isaac Hayes o Rufus Thomas, amb més de 100.000 persones a les grades i l’esdeveniment, amb un doble disc i pel·lícula inclosa, va fer historia. 

A vegades, una especula en aquells moments que t’hauria agradat viure. Aquest n’és un.

els presentadors, amb Jesse Jackson al mig

RE – SINTONIA

INDEFINIT

Ginsberg amb Barbara Rubin el dia del seu aniversari a Londres – feia 39 anys 

‘Estimo Ginsberg:

feia tant que no llegia poemes d’un poeta germà –

crec que des del temps, en aquell poble de temporals

[i prímules,

que vaig llegir els cants grecs de Tommaseo i Machado.

Cap artista és lliure en cap país.

És una contestació vivent,

Pound va anar a la presó com Siniavski i Daniel,

I el senyor Lennon els ha escandalitzat a tots,

[crec que fins i tot als Russos.

Pier Paolo Pasolini

Poeta de les Cendres

(traducció de Gerard Cisneros)

EL MINIFESTIVAL

23è MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT DE BARCELONA  

Dissabte 17 DE FEBRER – ESPAI JOVE LES BASSES

AVUI

Nova edició del ja clàssic Minifestival de Barcelona. No ens cansarem de repetir que tot i tenir el format festivalero, afortunadament és dels que menys s’hi assembla amb un ambient relaxat i públic de kilòmetre zero. A més s’han empescat una Mostra Internacional de Clips Musicals Rodats en Super 8 que tindrà lloc al mateix espai a partir de 2/4 de 7 de la tarda.

19:40  Marta Knight - Barcelona

20:30  Mareta Bufona - Vilanova i la Geltrú

           (en substitució dels The Stanby Connection – València)

21:15  Colleen Green - Los Angeles

22:15  Eef Barzelay (Clem Snide) - Nashville

23:15  The Wave Pictures - Londres

Colleen Green

TUNIC

TUNIC + V¡ETNAM

dijous 15 – 02 – 2018

EL PUMAREJO – BARCELONA

HI VAM SER

Interessant equilibri el que va mostrar a la sala de Vallcarca la banda de Manitoba. Muntats sobre la plataforma del noise, a través de les punxegudes notes de la guitarra de David Schellenberg i les paraules que a batzegades ell mateix anava escopint com aquell que recita, van exemplificar tot el que avui es pot demanar en un directe com el seu: honestedat i força. Punk? Noise? Bones vibracions. Avui a Vidreres.  

LA CARA OCULTA DEL PERSONAL

THE DISCIPLES – JAMES MOLLISON

CURIOSITATS

Quan em va caure a les mans aquest llibre, em va cridar l’atenció com d’important és per algunes persones sentir-se part de la projecció d’un famós vestint-se igual, adaptant la seva imatge a la teva. O allò de formar part de la tribu, dels destarifats per exemple.

Oasis

El treballs fotogràfic d’aquest home ha passat per diferents galeries i museus i ha acabat en format llibre amb més de 500 retrats en 62 imatges panoràmiques. La cultura pop també té el seu costat kitsch i el fotògraf James Mollison el va empaitar durant quatre anys de la dècada passada, anant a concerts per Europa i els USA convidant als fans de cada grup a posar per ell després del concert. Mollison, nascut a Kènia però criat a Anglaterra li encanta recorre món, i captar el gest de la gent amb relació el seu entorn.

Bob Dylan

Artic Monkeys

Katy Perry

Björk

Dolly Parton

Klaxons

  

Morrissey

  

Rod Stewart

The Cure

  

Tori Amos

Kiss

  

Madonna

Sex Pistols