dimarts, 31 de juliol del 2018

OUR GIRL, EL DEBUT

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC


Després d’uns quants EP’s i uns quants bolos, arriba l’hora de la veritat, la del llançament del debut en llarga durada, previst per d’aquí quinze dies de la mà de Cannibal Hymns. El disc, Stranger Today, va estar enregistrat el setembre passat a Stockport, al ‘gran’ Manchester, sota l’atenta mirada de l’ex-Coral Bill Ryder-Jones, i Sophie Nathann explica que ‘son un conjunt de cançons escrites els darrers quatre anys i que resumeix aquest període de temps i els seus canvis’. El trio de Brighton fa un encanteri i per sort no ens converteix en coloms, però sí en seguidors incondicionals.  






dilluns, 30 de juliol del 2018

LA LLUM NEGRA


"TRADICIONS SECRETES EN L’ART DES DELS ANYS CINQUANTA"
CCCB – BARCELONA
fins el 21 d’octubre
ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

S’hi a d’anar amb la ment ben clara i serena. Hi ha una allau important d’obres de diferents autors i èpoques i cal poder absorbir-ho tot per no deixar-hi ni els ossos. Posats a trobar-hi alguna pega, potser s’hagués pogut incloure alguna referencia cap a obres anteriors al segle XX, però també es cert que llavors, al sortir, ja necessitariem assistència mèdica.

L’exposició del CCCB, composta per unes 350 obres, tracta de la influència que les diferents tradicions secretes han exercit en l’art, en aquest cas, contemporani.



Veurem treballs realitzats utilitzant el subconscient, la màgia, l’ocultisme i sobretot, tot allò, o casi, que es pugui fer amb l’alteració de la consciència a través de qualsevol tipus de droga.

Artistes crucials en l’art contracultural com el cineasta Harry Smith o Kenneth Anger i el seu mític film Invocation Of My Demon Brother (1969) amb la música Mick Jagger, membres de la generació beat com William Burroughs, que estaria content de veure exposada i a punt per utilitzar la Dream Machine de Brion Gysin, creada el 1962 i amb la que el visitant pot experimentar-hi...

Harry Smith



la ‘Dream Machine


...o els cineastes Wallace Berman o Bruce Conner també relacionats amb la generació Beat, els collages de Fred Tomaselli fets amb tot el material al·lucinògen que trobava...

Fred Tomaselli


...les influències del poeta i ocultista Aleister Crowley sobre per exemple Jimmy Page dels Zeppelin amb la compra per part d’aquest de la casa on havia viscut Crowley i les històries que circulen, l’assumpte de Terry Manning també amb els Zeppelin i les tercera i quarta portades, les obres del music Sun Ra documents sonors, portades i cartells...

espai Sun Ra


... la de Genesis P-Orridge, amb vídeos de Psychic TV i diversos dels seus collages..

Genesis P-Orridge



...l’espai Initation Room de Tania Moraud realitzat a finals dels seixanta...

Initation Room de Tania Moraud


...el treball experimental de Joan Jonas, els experiments amb pintura fluorescent de Zush – Albert Porta – realitzats a Eivissa als seixanta, la del poeta Henri Michaux, la de Grant Morrison en el món del còmic, les incursions en diferents metodologies d’Alejandro Jodorowsky, la visió d’una de les copies del Red Book de Jung que es va editar per primera vegada el 2009...

Un senzill però ben editat catàleg amb, entre d’altres, un interessant text de Gary Lachman (baixista de Blondie) estudiós de l’ocultisme, completa la sessió.

L’autentica pedra filosofal era el canvi de consciencia que experimentava l’alquimista. Una transformació semblant a la que perseguia la generació psicodèlica dls anys seianta. Gràcies a l’ “elixir vitae” de la dietilamida de l’àcid d-lisèrgic (LSD) i altres substàncies al·lucinogenes, els “psiconautes” o viatgers interiors de lèpoca i els que continuen fent-ho avui maldaven per trobar la seva pròpia “pedra filosofal”, la formula màgica per assolir la “consciència còsmica”, un objectiu fonamental de l’hermetisme.

Gary Lachman
(fragment del seu escrit per al catàleg de l’exposició)



diumenge, 29 de juliol del 2018

EL K-MUSIC, TORNARÀ PUNTUAL A LA CAPITAL ANGLESA

NOTÍCIES

Aquest any, del 2 d’octubre al 20 de novembre, tornarà el K-Music a Londres, aquest festival que congrega una variada i desconeguda selecció d’artistes coreans, suposo que tots del sud, barreja de tradicional i contemporània, com Ssing Ssing, Ensemble E-Do o Kyunso Park

Ssing Ssing

Evidentment és per descobrir-los a tots, però hi ha alguna proposta que d’entrada atrau, com Near East Quartet sobretot vist l’actual panorama una mica pobre d’idees. Per això fan una mica d’enveja. Es pot investigar a la web de K-Music.



dissabte, 28 de juliol del 2018

YOKO ONO CONTINUA BRILLANT

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Yoko Ono ha fet saber que l’octubre traurà un nou treball que inclourà noves versions de temes inclosos en àlbums seus anteriors i de la cançó Imagine, que de fa ben poc ha estat reconeguda co-autora.



El mateix mes, sortirà també el llibre Imagine John Yoko, que ha estat editat per la pròpia Ono, amb gairebé tot de material gràfic inèdit incloent entrevistes a la major part del personal que va intervenir en el disc, enginyers, fotògrafs, els que duien els cafès, i material de la pròpia Yoko Ono.




Aquest primer tema que avança, forma part del disc Rising (1995 – Capitol Records) i cada dimarts fins el dia del llançament, penjarà una pista digitalment de les 13 que componen el disc a través de Chimera Music, el segell del seu fill Sean Lennon, que és qui l’edita. La senyora ha fet els 85 anys. Lliçó de vida malgrat qui no la sap veure sense qui va ser marit seu.


Cara A
Warzone
Hell In Paradise
Now Or Never
Where Do We Go From Here
Woman Power
It’s Gonna Rain

Cara B
Why
Children Power
I Love All Of Me
Teddy Bear
I’m Alive
I Love You Earth
Imagine




divendres, 27 de juliol del 2018

TAJAK, RECULLEN EL TESTIMONI

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Carlos Arias (guitarra), Coco Badan (baix) i Alvaro Castro (bateria) formen Tajak, que en kiliwa – una llengua antiga de la Baixa Califòrnia –  vol dir “esquelet” i practiquen una psicodèlia de llibre arrelada al krautrock de bandes com Can o Neu! i al jazz de monstres com Alice Coltrane. De grups contemporanis seus, escolten, com no, Bardo Pond o MBV i els truquen de cals Acid Mothers Temple per fer-los de teloners. Per apuntar alt que no quedi. 



Han tret un segon disc a través de Buh Records, un segell peruà que va repescant i reeditant coses estranyes de dècades passades de més creativitat. El setembre seran de gira per Europa, el lloc més proper, per la ciutat Occitana de Tolosa. Son de la Baixa Califòrnia, on es parlava kiliwa. I a partir d’aquí, que soni YouTube...  






L’ “IN-ÈDIT 2018” ENSENYA LA POTETA

(diferents espais) BARCELONA
del 25 d’octubre al 4 de novembre
DOCUMENTAL

Fa uns dies es van avançar alguns dels documentals que formaran part de l’In-Èdit d’aquest any que es pot conultar a la seva web només en espanyol. Ni en anglès ni, of course, en català. 


Serà la setzena edició i aniran acompanyats com és habitual, de les castanyes i els moniatos. Els vuit escollits son aquests:

If Leave Here Tomorrow (2018) d’Stephen Kijak sobre la banda de Florida Lynyrd Skynyrd i els seus tristos episodis com la prematura mort de Ronnie Van Zant.



L7: Pretend We’re Dead (2016) de Sarah Price, una de les bandes que van obrir pas a les riot grrrl...



Ethiopiques, Revolt Of The Soul (2017) de Maciej Bochniak, documental sobre la generació de músics etíops de finals dels 60 en els temps més que complicats de l’emperador Haile Selassie.



The Go-Betweens: Right Here (2017) de Kriv Stenders, que aborda la carrera d’un dels mites de la música australiana.



Here To Be Heard: The Story Of The Slits (2017) de William E.Badgley, un magnífic documental sobre la banda d’aquest trio de noies angleses que per passar a la historia en van tenir prou editant aquell increïble Cut (1979).



Descent Into The Maelstro: The Untold Story Of Radio Birdman (2017) de Jonathan Sequeira, on a part de no mossegar-se la llengua explicant intimitats, hi ha metres i metres de cinta amb imatges dels seus primers directes.

The Rolling Stones, Cocksucker (1972) de Robert Frank, el tan polèmic documental sobre la gira americana del 1972 o com passa quan vols que no es vegi alguna cosa i ho acaba veient tothom.

George Michael: Freedom’ (2017) documental fet per a la TV, narrada i co-dirigida pel propi cantant i David Austin, aquest és, probablement, dels ‘només per a fans’.

A l’espera de tota la resta, per a les més impacients, ja estan a la venda els abonaments.


dijous, 26 de juliol del 2018

BODY/HEAD ENS TORNA A IL·LUMINAR EL CAMÍ

NOVETAT DISCOGRÀFICA 

Tal com es veia, Kim Gordon es situa, definitivament, com la més experimental dels seus ex-companys de Sonic Youth. Aquest mes ha editat amb el seu projecte conjunt amb Bill Nace, una nova demostració de poder. 


Pocs discos em donaran el que aquest, un viatge a traves dels sons que van destil·lant plegats pel que afortunadament, no calen cap mena d’ulleres de realitat virtual. Deixar-me caure a sobre l’estora tot lo llarga que soc i submergir-me en una galàxia infinita a vessar de plans en diferents temperatures s’ha convertit en l’activitat més recurrent per aquests dies. Son cinc temes enregistrats a Massachusetts i editat via Matador Records, com els seus dos anteriors discos d’estudi. Meravellós. 





dimecres, 25 de juliol del 2018

ARCADE FIRE A PSICOANÀLISI


SOCIETAT


La carrera de la banda del Quebec, ha estat com un conte de fades, com a mínim de portes en fora. Totes vam flipar amb aquell extraordinari Funeral (2004) per tirar milles i construir un camí amb discreció i sense masses presses.  I com que tot el que puja baixa, sembla ser que ara estan en la baixada. Han despatxat a Scott Rodger, el seu manager i el seu darrer treball, Everything Now (2017) no l’han comprat ni els seus amics.

Tant es nota que fins i tot l’inclassificable Bruce Springsteen els hi fa de ‘papa’ i els hi dona consells, tal com ho ha explicat el mateix Win Butler en una entrevista a un tal Kyle Meredith: 

"Bruce Springsteen ens va dir: 'només assegureu-vos de poder tocar sempre a Espanya, perquè hi haurà un moment en que al llarg d’una dècada la gent us maleirà. I així us podreu esfumar i tocar a Espanya, on la gent us adora. Estareu allà i podreu menjar de conya i 10 anys desprès la gent veurà que es va equivocar i que en realitat sou boníssims. Serà llavors que podreu tornar a Amèrica." I es va quedar tan ample. 

Veieu com els espanyols no son tan dolents? Que cadascuna tregui les seves conclusions.




CIÈNCIA FICCIÓ, TAMBÉ DE L’ANY 1968

D’ESQUITLLADA

També el 1968, es va publicar la novel·la curta Els Androids somien xais elèctrics? de Philip K.Dick, evidentment és anys més tard que ho faria amb aquest títol en català. La trama passa en un món molt xungu i hi ha un ex-policia (aquests sempre hi son) que es dedica a ‘retirar’ androides, els Nexus 6, perquè s’assemblen massa als humans. Tot un problema, sí.


El 1982 el director anglès Ridley Scott va fer-ne una versió lliure que va portar al cinema i aquí va començar la llegenda més popular, amb el nom de Blade Runner. Per la banda sonora, hi passarem de puntetes, com per la segona part de la pel·lícula. Curiosament, Philip K.Dick va morir l’any de l’estrena.


 




dimarts, 24 de juliol del 2018

EL PEIX “NOEL”

EFECTES COL·LATERALS


No, no es tracta de la nova americanada de Disney que es dedica amb afany a fer que la vida encara sigui més patètica. És el nom que li van posar al peix volador amb que van obsequiar a l’ex-Oasis

fot. Santiago Bluguermann

Així, Liam Gallagher tancava el FIB d’aquest any d’una forma ben original, des del públic uns nois que passaven per allà, en mitat del set li van tirar un peix, ell, que atura el concert, comença a fer baixar sants i fins que no li van treure del davant no va acabar la feina. Coses dels festivals.

els senyorets del peix



CAT POWER, AMB RESPECTE i AGRAIMENT

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Respecte Wanderer (Domino Records), el nou disc, diu que ‘és com el periple de la seva vida, anar de poble en poble amb la guitarra, amb respecta a les persones que m’han precedit, cantants de música popular, blues i tot el demés. Tots rodamóns, i tinc la sort d’estar entre ells’. No sé si ho ha dit ella o la seva cap de premsa. Personalment ho trobo com molt políticament correcte. No s’entén gaire.



Charlyn Marie Marshall no cal que en faci masses de declaracions, en el seus discos està tot. Aquest, enregistrat a Miami i Los Angeles i produït per ella mateixa, serà el desè, sis anys després d’aquell Sun (2012), onze cançons que em tornaran a posar la pell de gallina. Si no passa res, estarà al carrer l’octubre i per arrodonir-ho, I’1 de novembre estarà a Barcelona presentant-lo en directe.

Tampoc entenc la col·laboració de Lana del Rey.





diumenge, 22 de juliol del 2018

CARRER PER A WALTER BECKER (STEELY DAN)

NOTÍCIES


Del 1972 al 1977 van treure sis discos, a LP per any, d’una brillant i original sonoritat única, després la cosa ja va afluixar. Donald Fagen i Walter Becker van ser una d’aquelles parelles que personalment van tenir els lògics estira i arronsa. De fet, mort Becker (va traspassar amb 67 anys el setembre de l’any passat) Donald Fagen en manté un amb els familiars del seu soci pels drets del llegat Steely Dan. És la vida. 

la banda a primers dels setanta

A pesar de tot plegat i com no podia ser d’altre manera, Nova York, la seva ciutat, l’homenatjarà amb un carrer a Queens, a la cantonada del 112th Street i la 72a Drive. L’acte oficial serà el 28 d’octubre. Encara falta, però és que els de les plaques estan desbordats de feina.



dissabte, 21 de juliol del 2018

PEDRO SANCHEZ, AL CARTELL DEL FIB

MENCIONS A PART

Ja no soc amant d’aquests xous organitzats pels guiris de borratxera amb l’excusa de la música, no m’acostumo a veure com es degraden les coses que hi tenen relació. Ahir divendres, en la segona jornada del FIB a Benicàssim, va tornar a fer la seva aparició el president del govern dels espanyols – el 2016 ja hi va treure el nas. En els titulars, els hi fa gràcia dir que és que li agraden els Killers. Diuen, que va aprofitar que tenia una entrevista amb el Ximo Puig i l’alcaldessa de Castelló Empar Marco, per anar al recinte, tot en aquest tarannà tan campexano que tenen a l'altiplà. 

Pedro Sánchez i Begoña Gómez dirigint-se a la grada VIP 
(fot. JoséJordán)


En l’actual situació política i social, aquests tipus a aquests espais no haurien ni de passar-hi per la carretera que bordeja el recinte, per por de provocar incidents, pacífics, sempre pacífics.

Ni una pancarta de persona non grata? No hi ha manera.

The Killers en acció ahir a l'escenari principal 
(fot. Domenech Castelló)


divendres, 20 de juliol del 2018

BODEGA, PUGEN FINS A BCN

SIDECAR – BARCELONA
HORA: INDEFINIDA        

AQUESTA NIT

Proposta de banda estrafalaria d’Art-Rock/Post-Punk de Brooklyn, integrada per Madison Velding-VanDam (guitarra), Ben Hozie (guitarra i veu), Nikki Belfiglio (veu), Montana Simone (bateria) i Heather Elle (baix). 

Han editat el seu primer treball, Endless Scroll via What’s Your Rupture? Han aprofitat el viatge, demà a Benicàssim.




CHATHAM RISE ES FAN MÉS REALS

NOVETAT DISCOGRÀFICA

És per parts iguals, bo i misteriós. Potser no té tant de misteri i si d’una sana discreció. L’esperada entrega del segon àlbum d’aquesta gent de Minneapolis, amb el nom ja històric de Meadowsweet, m’omple d’una immensa satisfacció – per què sonarà tan malament aquesta expressió? Ha estat enregistrat i editat per referents de la ciutat, els Blue Bell Knoll Studios i Picture In My Ear respectivament, amb col·laboracions com les de la músic experimental del violoncel Helena Espvall (Espers) o el polifacètic bateria Peter Anderson.

Chatham Rise, com un diamant en brut.






dijous, 19 de juliol del 2018

LAIL ARAD & JF ROBITAILLE, LA PARELLA PERFECTA

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC


Aquest tema ens diposita en el paradís del millor de les composicions pop. Porten uns anys fent coses junts i ara son de retorn a un estudi de gravació per preparar un àlbum plegats. El clip de tast (Sparks Music / Uni Music Canada) és una mena d’stop-motion creat per Flo Kohl i Ellis Pendens. 

El duet que han fet l’anglesa Lail Arad i el quebequès JF Robitaille amb The Photograph, fa que desitgi que es casin el més aviat possible i que tinguin molts i molts fills. I la seva felicitat serà la meva.