MENCIONS APART
No, no serà el tema principal
de la pel·lícula que s’estrenarà l’any que ve d’un James Bond que rés té a
veure amb els llibres de Ian Fleming.
Com tampoc té rés a veure aquesta Iguana amb la que ens va tornar a totes boges amb els Stooges el 1969,
acompanyat per Dave Alexander i els germans Asheton amb aquell primer àlbum produït
per John Cale.
Amb 72 anys, com un senyor
gran, Iggy Pop es dedica a passar-s’ho bé, a anar al gimnàs i a sortir en
documentals parlant dels exitosos i creatius anys passats. Té tot el dret a fer el que vulgui. Com nosaltres amb el disc que traurà el setembre de nom Free (Loma Vista).
Aquesta James Bond és la
segona cançó que avança i alguns dels que en saben l’han qualificat de
infecciosa, com una cansión del verano. En realitat, només espero que quan jo arribi
als seus anys pugui fer com ell – ser actor, fer tours, escriure llibres (Til Wrong Feels Right), crear línies
de cafè – ni que només sigui una mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada