PETITE GALERIE, LLEIDA, 1971
FUNDACIÓ JOAN BROSSA - BARCELONA
fins el 18 de juliol
ART – INSTAL·LACIONS –
DISSENY
Fugint de les exposicions anunciades a so de bombo i platerets, que després son més fum que altre cosa, se’n poden trobar de molt més interessants i enriquidores
Una d’elles és aquesta que es
presenta al meravellós espai del carrer de la Seca de Barcelona, després de
passar per Agramunt i la mateixa ciutat de Lleida. Es tracta de la commemoració
de la primera exposició de poesia concreta
feta al país, tot i que hi va haver una mica de mar de fons respecta la
definició, en especial per part de Joan Brossa, que preferia continuar usant el
qualificatiu experimental. Muntada ara fa 50 anys, va ser del 23 de gener al 7
de febrer de 1971 a La Petite Galerie
de Lleida, un espai que amb el suport de l’Alliance Française i l’Esbart Màrius Torres, se la va jugar, en
moments en que les avantguardes i l’experimentació eren considerades producte
del diable.
Els protagonistes eren tres poetes visuals i experimentals de diferents tirades: Josep Iglésias del Marquet (1932-1989), que havia passat temporades a Glasgow, Vancouver i Nova york, on va conèixer de ple la febre del pop-art, Guillem Viladot (1922-1999), el mateix any de l’exposició i des d’Agramunt, impulsor juntament amb Iglésias de l’editorial Lo Pardal i Joan Brossa (1919-1998), cofundador de Dau al Set.
A l’exposició s’hi pot veure una amplia selecció del treball dels tres autors,
un total de 150 peces amb cartells, collages, fotografies, crítiques aparegudes
a la premsa de l’època, llibres i molta documentació, a més d’una reconstrucció
de l’habitació que va acollir la mostra. En aquell moment, va voler ser un acte
contra l’immobilisme present en la poesia catalana. Al final te n’adones que
l’acomodament, en la societat en general, a la que bades una mica emergeix com
un Covid qualsevol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada