A LA VISTA
Quan a Nova Zelanda faci fred
i aquí – si deixen de fer proves amb el clima d’una vegada – faci calor, és
quan sortirà el disc. Perfecte per a les càlides i mosquiteres nits del meu poble.
Les de més edat, recordaran Annie I’m Not Your Daddy, de Kid Creole and the Coconut. Les
incursions cap a ritmes llatins i afros
del debut de Tom Tom Club, abans que
David Byrne no desenfundés amb els
seus compassos caribenys. Els ritmes funk
i reggae d’algunes bandes angleses
del segell Stiff Records. Així, la
banda neozelandesa de vuit membres The Black Seeds,
fidel al moviment que es va imposar mig espontàniament aquells anys, treu el
seu setè disc d’estudi, Love & Fire, a través del segell Proville
Records/Kartel Music Group. Han avançat tres temes. Ara és el torn del que
obre l’àlbum, el primer dels deu talls, d'una eclèctica efervescència de funk, soul, afro-beat i dub-reggae, que formen l’àlbum.
És aquest It’s So Real, amb
un delirant vídeo dirigit per Ria Simmons, a partir del les explicacions que Barnaby Weir, co-líder i veu, li va donar. Simmons
comenta com va anar: ‘Barnaby em va trucar i em va dir que la cançó anava bàsicament sobre la rutina
domèstica i fer els possibles per a que les coses amb la teva parella no es
descontrolin[...] Se’ns
va acudir la idea de seguir a Barnaby
i al seu fill Miles en una rutina diària d'aquestes: una setmana de mestressa de casa,
combinant-ho amb la idea d’un super-heroi. Volem animar a les persones a que
descobreixin la diversió i la màgia que hi ha en aquesta rutina i que creguin que
l’hedonisme pot ser l’acte més insignificant, com rentar els plats!’ Pensem-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada