divendres, 24 de juny del 2022

ELS TEMPS DELS CANVIS

ROBERT F. KENNEDY FUNERAL TRAIN – THE PEOPLE’S VIEW

REIN JELLE TERPSTRA

FABRA i COATS: CENTRE D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA

fins el 16 d’octubre

EXPOSICIONS

La dècada dels seixanta va ser plena de moments molt especials. Moments particularment bons, d’altres de tremendament insòlits, no tant. Però tots removien el sentiment de la gent, d’una manera com no ha tornat a passar.

El 5 de juny de 1968, Robert F. Kennedy era ferit per arma de foc i l’endemà traspassava en un hospital de Los Angeles. El 8 de juny, es posava en marxa el tren que duia el fèretre amb les seves despulles, per fer el recorregut dels 350 km que separen Nova York de Washington D.C. Un recorregut fet a marxa lenta i del que el fotògraf Paul Fusco de la revista Look, se’n va cuidar de captar les cares d’incredulitat i desesperança de les persones que es van apropar a la via al llarg del recorregut.


Els arxius van estar a punt de desaparèixer quan es va produir el tancament de la revista per la que treballava. Afortunadament no va ser així i aquests van acabar editant-se en un llibre del mateix nom el 2018, que va merèixer la medalla d’or al Best Book Design From All Over The World. Aquest llibre va ser el que va impulsar a l’artista visual neerlandès Rein Jelle Terpstra, a tirar en davant amb el projecte, a partir de veure a totes les persones que surten retratades càmera en mà, per Fusco. Un treball que va ser iniciat el 2014 i donat per acabat el 2017.


En l’exposició es pot veure una selecció de deu de les més de mil fotografies que Fusco va realitzar des del tren i que es guarden a la Biblioteca del Congrés dels EEUU. Vuitanta-tres instantànies i diapositives que mostren el recorregut, totes personalitzades amb el lloc i hora exactes de la imatge. Una video-instal·lació que recorda les finestres del tren, la pel·lícula domèstica de Larry Beers, especialment singular perquè mostra la totalitat de l’espera sense haver estat editada. Una vitrina amb documentació relacionada: material electoral, el numero de la revista Look que parla del succés, anuncis de Terpstra demanant la col·laboració dels protagonistes involuntaris, etc.

Fins el 2017, vaig recórrer diverses vegades les mateixes vies de tren, vaig parlar amb centenars de persones testimonis i historiadors, vaig visitar arxius locals i estatals, associacions, ajuntaments i, a dia d’avui, continua sent un projecte obert’ Rein Jelle Terpstra.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada