diumenge, 13 de novembre del 2022

GILLA BAND, COM UNA CAMPANA

NOU REGISTRE

Tenim poques ocasions de submergir-nos en ràfegues d’eficaç i real post-punk. Per sort, de moment podem tirar d’aquests quatre meravellosos incendiaris de Dublín.

Ara es fan dir Gilla Band – per les acabades d’aterrar, abans Girl Band – dir que aporten molt del millor gènere actual en mig d’un endreçat batibull. Amb cada un dels dotze temes que inclou aquest Most Normal, el seu tercer àlbum – al carrer via RoughTrade – et rebreguen l’estòmac, te’l pategen i te’l tornen com nou, sense saber com ho han fet. La veu escanyada de Dara Kiely, una reinterpretació de l’enyorat Mark E. Smith, la guitarra amb vida pròpia d’Alan Duggan, el baix de Daniel Fox i la contundent bateria d’Adam Faulkner, per descomptat ajuden molt.

(fot Robert Watson)

Amb la salvatge distorsió inicial de The Gum, ja et deixen a punt pel recorregut iniciàtic fins que arribes a Post Ryan, quan poca cosa més has de fer. ‘No el descriuria en absolut com particularment accessible’, fa broma Daniel Fox, que també ha produït l’àlbum. ‘De fet, és una bogeria. Hi ha algunes parts que son genuïnament experimentals. Però escoltem coses que son més radicals que el que fem, i encara pensem: “Oh!, aquesta és una bona cançó”. És difícil saber quin és el baròmetre de cada persona’. Escoltar aquest disc et deixa com nova. Com si fos una posta a punt. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada