dissabte, 4 de gener del 2025

PALPITACIONS EN COLORS

THE SPECIFIC HEATS – “DECAYDES LATER”

ALTRES REGISTRES

Retorns com aquest demostren que la dita aquella de que mai s’oblida com anar en bicicleta, es pot aplicar amb la mateixa contundència en la música. Per anys que passin.

The Specific Heats, va ser una de les nostres bandes favorites dels primers 2000. En aquella primera etapa, instal·lats a Brooklyn, van treure el seu segon LP, Cursed! el 2010 i des de llavors que de Mat Patalano i els seus, que no vam saber-ne més. Fins ara.

Sorgits a Boston el 2004, per les seves files han desfilat un grapat de músics. A més de Patalano (guitarra, veu, Farfisa, Mellotron), l’actual formació consta de la també veterana Keira Flynn-Carson (bateria) i la incorporada Caitlin Evans (baix, veu). Així ara, després d’aquests catorze anys, editen un aplaudit retorn, Decaydes Later, un EP de sis cançons en un preciós 10” gravat a Santa Fe, New Mexic entre juliol de 2023 i març de 2024 on ara viuen, a mitges amb Boston.



Ho reprenen exactament allà on ho van deixar i son tres talls nous, dos que s’han pogut escoltar en la darrera gira de pre-escalfament i que mai s’havien enregistrat oficialment i Now She’s Gone que va aparèixer en la compilació Indie Tracks de 2011. La cançó amb la que obren, Splitting Seams, amb aires que recorren tot el millor del pop que va de Left Banke a Teenage Fanclub o la lluminosa All The World Is A Saturday amb influencies del millor pop-barroc per dir-ne només dues, fan que l’escolta d’aquest disc es faci tremendament curta. Esperem que no triguin catorze anys mes a fer entrega de nou material. Qui sap on serem.





             

divendres, 3 de gener del 2025

ABUNDÀNCIA CLANDESTINA

SPEED CIRCUIT – “SURVEY THE DAMAGE”

NOU REGISTRE

Vivim en un bucle interminable del que van sorgint bandes i més bandes. Hi ha molta palla, però també n’hi ha que com Speed Circuit, fan que no puguem tancar l’any ni a empentes pel gust de descobrir-les.

Son una formació de tres d’un poble a prop de Michigan que volien canviar d’aires respecte del que feien. Tots militaven en grups locals, Ryan Allen a la bateria ve de Extra Arms, Thunderbirds i Are Now!, John Nelson a la guitarra, l’incitador de l’experiment, ve de New Grenada i Cooper Thieves i Brent Mosser al baix de Mountain Club i The Word Play.

La idea era fer alguna cosa que els hi vingués de gust i passar-ho be. El resultat son aquestes tremendes vuit cançons de ferotge power-pop greixós, sorprenentment familiar que anomenen Survey The Damage que els hi ha editat Setterwind Records


Obren amb Complicated, un tall amb gust d’homenatge a les bandes de rock dels setanta rollo Grand Funk. La segueix This’Il Do amb un gran riff i un baix que retrona mig distorsionat, és una de les millors peces i més endavant Lucky Breaks fan que llisquem la llengua pels llavis pensant en aquell glam-rock de lluentons britànic. Estem al 2025, però nosaltres com si sentíssim ploure. Tenim torrons per allargar-ho tant com calgui.





               

dijous, 2 de gener del 2025

CONTINUEM SOTA TERRA

NOTHINGHEADS – “THE ART OF SOD”

NOU REGISTRE

Pel segon dia de l’any, arriba un nou debut amb renovada intenció de que no ens adormim a la palla.

Després de l’EP de l’any passat Sunlit Uplands, la banda de Londres Nothingheads ens entreguen una nova bomba de rellotgeria. Es diu The Art Of Sod i ha sortit aquest novembre via Sister9 Recordings. Des que es van formar el 2020, la seva intenció és fer un pas més enllà per no convertir-se en una banda de punk més. Ecos de PIL, de The Buzzcocks i de Nirvana els converteixen en una descarada opció a provocar el descarrilament. Son deu talls que avancen a gran velocitat sense cap control remot.

(fot Henri Chambeur)

No es tallen a l’hora de dir les coses pel seu nom. A Private Pyle exploren la il·lusió d’obrar per pròpia reflexió i elecció: ‘Calla i sigues feliç. Al final la nostra lliure capacitat d’elecció pot ser qualsevol cosa menys lliure’ expliquen. ‘Les opcions que tenim davant nostre estan totes tallades per les mateixes tisores: opcions modelades pels maleits algoritmes manipulats per la realitat econòmica’. 



Des de l’encreuament de camins, atrapats sempre pels mateixos errors sense que aprenguem res, ens parlen de històries quotidianes de sota terra. Aquest Salt, impulsat per una mena de ritme motorik, és una mirada indiscreta des del territori espanyol propietat dels jubilats. ‘La cançó es va construir des de la primera línia: ens agrada observar a la gent i a partir d’aquí és un descens tragicòmic cap a la soledat i l’envelliment’. Seguirem apretant.






             

dimecres, 1 de gener del 2025

HAN MARXAT AMB L'ANY

TRASPASSOS / DESEMBRE 2024

D’UNA VENTADA: 00

DELS EFECTES SECUNDÀRIS DE LA VACUNA FAVORITA / CÀNCER / ALTRES: 08

NO SABEN / NO CONTESTEN: 08

El romanticisme diu que la mort ens uneix i la vida ens separa. Aquest mes de desembre ha sigut poc generós alhora d’unir. Persones de diferents àmbits i pocs músics que destacar. Aquests son alguns dels escollits:

El dia 3 (hi ha qui diu el 6) Malcolm Le Grice, reconegut cineasta experimental, pintor i fotògraf anglès. A mitjans dels seixanta, va començar a realitzar treballs en vídeo i ordinador. El 1968 va co-fundar la London Filmmakers Co-Op d’on va sorgir Filmaktion, un grup d’artistes de performance i cineastes agitadors. A principis de 2004 va formar part de l’exposició Behind the Facts a la Fundació Miró. Va traspassar als 84 anys sense que s’hagin especificat més detalls.

Malcolm Le Grice

El dia 5 traspassava Julie Stevens, potser la més breu protagonista al costat de John Steed en la sèrie anglesa The Avengers. Van ser sis episodis i feia de cantant d’un club nocturn amb el nom de Venus Smith. Tot molt anglès. El 1971 va inicia una encara més breu carrera com a cantant amb un parell de singles editats. Va morir de conseqüències del Parkinson dos dies abans de fer els 88 anys.

Julie Stevens al telèfon

Saltem al dia 11 quan ho feia Miguel Rincón, membre del Movimiento de Liberación Nacional-Tupamaros del Perú. Es va unir al grup el 1984 i va ser capturat cinc anys després a Lima. El 1990 es va fugar de la presó amb el també cap de l’organització Víctor Polay, sent de nou capturat el 1995. Ha traspassat suposadament d’un càncer sense cap mena d'assistència a la Base Naval del Callao amb 73 anys.

Miguel Rincón

El dia 13 ho feia Jon Camp. Baix, guitarra i veu de la segona i més popular etapa de Renaissance amb les noves idees del seu mànager Miles Copeland que donava força a la veu i al teclat. Va traspassar als 75 anys sense que s’hagi donat més detalls.

Jon Camp

L’endemà el guitarrista que ho va ser fins 1975 de la banda de Nova Jersey Dr. Hook & The Medicine Show, George Cummings. Ho feia pacíficament a l’edat de 86 anys a casa seva sense que s’hagi especificat la causa concreta.

George Cummings

El 15, el geni indi de la tabla Zakir Hussain, considerat un dels millors músics del món d’aquest instrument. Membre de Shakti amb John McLaughlin, músics com George Harrison o Van Morrison van demanar els seus serveis. Va traspassar de complicacions derivades d’una fibrosi pulmonar a San Francisco amb 73 anys.

Zakir Hussain

Un dia després, el baixista de Simply Red, Steve Lewinson. Va traspassar d’un tumor cerebral a la prematura edat de 58 anys sense que ningú dels seus propers tingui ganes d’afegir-hi res més.

Steve Lewinson

El 17, Mike Brewer, que amb Tom Shipley van formar el duo de Los Angeles Brewer & Shipley. En els seus inicis, abans inclús d’unir-s’hi Shipley, van obrir per bandes com The Byrds o Buffalo Springfield. Va traspassar a casa seva a Missouri amb 80 anys, sense donar tampoc més detalls.

Mike Brewer

El mateix dia, Alberto Toribio de la banda sevillana Goma, entre d’altres. I fins aquí podem dir al ser d’un país que encara estima la música menys que nosaltres.

Alberto Toribio

També el 17, Alfa Anderson, una de les principals vocalistes de la banda funk creada per Nile Rodgers i Bernard Edwards, Chic, reemplaçant a Norma Jean Wright després de l’àlbum de debut. Seva era la veu que deia ‘Le freak, c’est chic’. Va traspassar als 78 anys sense que s’hagi especificat res més.

Alfa Anderson

El 18 moria el guitarrista membre de The Replacements, Slim Dunlap als 73 anys. Va ser-hi de 1987 a 1991 reemplaçant al guitarra original Bob Stinson per problemes d’addiccions diverses. Va traspassar a casa seva a Minneapolis a causa de complicacions d’un vessament cerebral que va patir el 2012.

Slim Dunlap

El dia 20 ho feia Chema Pellico. Baixista i contrabaixista de jazz nascut a Cuenca que va formar part de la banda progressiva Cerebrum. Els setanta es va traslladar a Eivissa on es va instal·lar, participant de l’escena jazzística de l’illa. No ha transcendit cap detall del decés.

Pellico el primer de l’esquerra època Cerebrum

També el 20, la persona sense la que no reconeixeríem a la gran Dusty Springfield, el seu perruquer, l’australià John Adams. Des de 2018 que vivia a Tasmània i a partir d’una caiguda durant un viatge a Sidney per celebrar els seu 80 aniversari va caure malalt desencadenant el pitjor final.

John Adams en plena feina

El 25 traspassava el músic electroacústic madrileny Eduardo Polonio. Entre 1966 i 1970 va voltar per diferents escoles europees. El 1976 es trasllada a Barcelona iniciant la seva col·laboració amb el grup Phonos i més tard va ser co-fundador d’Obert-Art Actual, entre moltíssimes altres activitats. Va morir a Valverde del Camino, Huelva, onze dies abans de fer els 84 anys sense que s’hagi especificat la causa exacte.

Eduardo Polonio

El 30 traspassava Hugo Sotil “el Cholo”, futbolista de quan els jugadors de futbol eren persones normals. El 1973 va entrar al Barça de Cruyff i s’hi va estar per tres temporades. El dia 20 va ser hospitalitzat a Lima després de patir un shock sèptic a causa d’una múltiple falla orgànica. Deu dies després moria per una insuficiència renal als 75 anys.

Sotil entremig de Cryff i Neeskens

El dia de Cap d’Any, parafrasejant a la seva dona Tiggy ‘quin millor dia!’ ho feia el discjockey batejat com a Johnnie Walker, l’home que va ajudar a posar en funcionament Radio Caroline abans d’unir-se a la BBC. La vida era especialment divertida i excitant els dies en que se’n reien de les prohibicions del govern i sol·licitaven marihuana per antena demanant “més té”. Va traspassar de fibrosis pulmonar als 79 anys.

Johnnie Walker