dimecres, 1 de gener del 2025

HAN MARXAT AMB L'ANY

TRASPASSOS / DESEMBRE 2024

D’UNA VENTADA: 00

DELS EFECTES SECUNDÀRIS DE LA VACUNA FAVORITA / CÀNCER / ALTRES: 08

NO SABEN / NO CONTESTEN: 08

El romanticisme diu que la mort ens uneix i la vida ens separa. Aquest mes de desembre ha sigut poc generós alhora d’unir. Persones de diferents àmbits i pocs músics que destacar. Aquests son alguns dels escollits:

El dia 3 (hi ha qui diu el 6) Malcolm Le Grice, reconegut cineasta experimental, pintor i fotògraf anglès. A mitjans dels seixanta, va començar a realitzar treballs en vídeo i ordinador. El 1968 va co-fundar la London Filmmakers Co-Op d’on va sorgir Filmaktion, un grup d’artistes de performance i cineastes agitadors. A principis de 2004 va formar part de l’exposició Behind the Facts a la Fundació Miró. Va traspassar als 84 anys sense que s’hagin especificat més detalls.

Malcolm Le Grice

El dia 5 traspassava Julie Stevens, potser la més breu protagonista al costat de John Steed en la sèrie anglesa The Avengers. Van ser sis episodis i feia de cantant d’un club nocturn amb el nom de Venus Smith. Tot molt anglès. El 1971 va inicia una encara més breu carrera com a cantant amb un parell de singles editats. Va morir de conseqüències del Parkinson dos dies abans de fer els 88 anys.

Julie Stevens al telèfon

Saltem al dia 11 quan ho feia Miguel Rincón, membre del Movimiento de Liberación Nacional-Tupamaros del Perú. Es va unir al grup el 1984 i va ser capturat cinc anys després a Lima. El 1990 es va fugar de la presó amb el també cap de l’organització Víctor Polay, sent de nou capturat el 1995. Ha traspassat suposadament d’un càncer sense cap mena d'assistència a la Base Naval del Callao amb 73 anys.

Miguel Rincón

El dia 13 ho feia Jon Camp. Baix, guitarra i veu de la segona i més popular etapa de Renaissance amb les noves idees del seu mànager Miles Copeland que donava força a la veu i al teclat. Va traspassar als 75 anys sense que s’hagi donat més detalls.

Jon Camp

L’endemà el guitarrista que ho va ser fins 1975 de la banda de Nova Jersey Dr. Hook & The Medicine Show, George Cummings. Ho feia pacíficament a l’edat de 86 anys a casa seva sense que s’hagi especificat la causa concreta.

George Cummings

El 15, el geni indi de la tabla Zakir Hussain, considerat un dels millors músics del món d’aquest instrument. Membre de Shakti amb John McLaughlin, músics com George Harrison o Van Morrison van demanar els seus serveis. Va traspassar de complicacions derivades d’una fibrosi pulmonar a San Francisco amb 73 anys.

Zakir Hussain

Un dia després, el baixista de Simply Red, Steve Lewinson. Va traspassar d’un tumor cerebral a la prematura edat de 58 anys sense que ningú dels seus propers tingui ganes d’afegir-hi res més.

Steve Lewinson

El 17, Mike Brewer, que amb Tom Shipley van formar el duo de Los Angeles Brewer & Shipley. En els seus inicis, abans inclús d’unir-s’hi Shipley, van obrir per bandes com The Byrds o Buffalo Springfield. Va traspassar a casa seva a Missouri amb 80 anys, sense donar tampoc més detalls.

Mike Brewer

El mateix dia, Alberto Toribio de la banda sevillana Goma, entre d’altres. I fins aquí podem dir al ser d’un país que encara estima la música menys que nosaltres.

Alberto Toribio

També el 17, Alfa Anderson, una de les principals vocalistes de la banda funk creada per Nile Rodgers i Bernard Edwards, Chic, reemplaçant a Norma Jean Wright després de l’àlbum de debut. Seva era la veu que deia ‘Le freak, c’est chic’. Va traspassar als 78 anys sense que s’hagi especificat res més.

Alfa Anderson

El 18 moria el guitarrista membre de The Replacements, Slim Dunlap als 73 anys. Va ser-hi de 1987 a 1991 reemplaçant al guitarra original Bob Stinson per problemes d’addiccions diverses. Va traspassar a casa seva a Minneapolis a causa de complicacions d’un vessament cerebral que va patir el 2012.

Slim Dunlap

El dia 20 ho feia Chema Pellico. Baixista i contrabaixista de jazz nascut a Cuenca que va formar part de la banda progressiva Cerebrum. Els setanta es va traslladar a Eivissa on es va instal·lar, participant de l’escena jazzística de l’illa. No ha transcendit cap detall del decés.

Pellico el primer de l’esquerra època Cerebrum

També el 20, la persona sense la que no reconeixeríem a la gran Dusty Springfield, el seu perruquer, l’australià John Adams. Des de 2018 que vivia a Tasmània i a partir d’una caiguda durant un viatge a Sidney per celebrar els seu 80 aniversari va caure malalt desencadenant el pitjor final.

John Adams en plena feina

El 25 traspassava el músic electroacústic madrileny Eduardo Polonio. Entre 1966 i 1970 va voltar per diferents escoles europees. El 1976 es trasllada a Barcelona iniciant la seva col·laboració amb el grup Phonos i més tard va ser co-fundador d’Obert-Art Actual, entre moltíssimes altres activitats. Va morir a Valverde del Camino, Huelva, onze dies abans de fer els 84 anys sense que s’hagi especificat la causa exacte.

Eduardo Polonio

El 30 traspassava Hugo Sotil “el Cholo”, futbolista de quan els jugadors de futbol eren persones normals. El 1973 va entrar al Barça de Cruyff i s’hi va estar per tres temporades. El dia 20 va ser hospitalitzat a Lima després de patir un shock sèptic a causa d’una múltiple falla orgànica. Deu dies després moria per una insuficiència renal als 75 anys.

Sotil entremig de Cryff i Neeskens

El dia de Cap d’Any, parafrasejant a la seva dona Tiggy ‘quin millor dia!’ ho feia el discjockey batejat com a Johnnie Walker, l’home que va ajudar a posar en funcionament Radio Caroline abans d’unir-se a la BBC. La vida era especialment divertida i excitant els dies en que se’n reien de les prohibicions del govern i sol·licitaven marihuana per antena demanant “més té”. Va traspassar de fibrosis pulmonar als 79 anys.

Johnnie Walker



         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada