Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Forged Artifacts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Forged Artifacts. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de setembre del 2024

QUAN TOT ESTÀ BÉ

SHARE – “HAVE ONE”

NOU REGISTRE

De nou hem de donar les gràcies a la plaga aquella. Share es va formar en aquells dies en que no podies tenir cap contacte humà. Bé, o casi.

Venen de tocar en diferents bandes. Jay Som, Half Stack i Fake Fruit, son algunes. Serien un super-grup? Jeff Day va convidar a casa seva d'Oakland – un dia d’aquells – als seus amics Peter Kegler i Dylan Allard, que anaven pertinentment vestits amb gavardina i ulleres fosques per no ser reconeguts pel típic veí xivato, per improvisar i passar-s’ho bé ampliant els auto-anomenats ‘petits riffs i esborralls’ que havia escrit mentre era tot sol. 

Tot va sorgir sense voler. Els tres van congeniar i van decidir posar-se a gravar un disc. No tenien cap pressa, cosa que es nota en les cançons. Relaxament general i bon rotllo. ‘Per mi, Share és com un intent de fer el millor àlbum possible amb els teus col·legues’ explica Day.



Les lletres tenen un punt costumista, en la línia de les bandes de la dècada dels 90. ‘Darrerament desitjo tenir alguna cosa que valgui la pena donar, perquè no estic segur d’estar destinat a la vida que estic vivint’ coregen des de dins de [Surfing To] My End, una cançó de to proper als Pavement. Veus difoses, guitarra acústica, slide i el groove de la bateria, allà darrera repicant, la converteixen en una de les meves preferides. Acaba de sortir en cassette via Forged Artifacts.







           

dilluns, 20 de maig del 2024

ANEM A REPARTIR GELATS

AHEM – “AVOIDER”

NOU REGISTRE

No hi ha més que la intenció d’aportar el seu granet de sorra als dies posteriors a que ens tanquessin dins del galliner.

Després de cinc llargs anys, la banda de power-pop de Minneapolis Ahem, treu finalment el seu esperat segon disc. Es diu Avoider i ha sortit fa res via Forged Artifacts. El van enregistrar als famosos Pachyderm Studios amb Nick Tveitbakk als mandos. La formació l’han mantingut: Erik Anderson (veu, guitarra), Courtney Berndt (baix, veu) i Alyse Emanuel (bateria, veu) en una clàssica banda de tres, amb la que apugen els amplis i fan miques qualsevol resta d’angoixa provocada per les restriccions imposades.

(fot Oak Glen)

Expliquen que el van escriure com tantes bandes que com ells, no es podien trobar per por al càstig de la guàrdia imperial. Així que havien de treballar les idees en espais allunyats els uns dels altres, incomunicats, en presons auto-imposades. Per això quan els van deixar anar, semblava l’any 10. ‘Volíem que es sentís com una celebració i donar esperança si és que encara estàs atrapat’.



Amb el vídeo que acompanya Waterlogged, se’ls veu en una assolellada casa on hi entra la llum a xorro en plan metàfora, tocant com si estiguessin esperant el senyal per sortir corrents a comprar-se uns gelats. El meu l’estamparia a la cara d’algun dels responsables del xou, com per exemple l’aleshores ministre de sanitat i ara candidat a la Generalitat Salvador Illa. Encara que qualsevol altre expert ja serviria.