Situats a Londres el 1986, és Robert Hampson qui posa la primera
pedra. Involucra, exclusivament als instruments rítmics, a la seva dona Bex a la bateria i a Glen Ray al baix pel llançament en 12”
de 16 Dreams. Molt seguit a la
sortida de l’EP, son substituïts per John
Wills i Neil Mackay amb qui Hampson enregistra l’àlbum.
Distorsió, riffs enllaçats fins l’infinit, la mescla perfecte de Jesus and Mary Chain, Spacemen 3 i Telescopes com molt bé observen totes les cròniques, exhibint un
molt eficaç procés digestiu. El resultat perfecte després de dues dècades
pletòriques d’efectes psicòtics la primera i destructius la segona. La banda
sonora perfecte per agafar el cotxe i estavellar-te contra l’edifici de la
Generalitat. El disco que et conduirà a l’estat perfecte de consciència.
El so més suggestiu per deixar totes les
abstinències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada