No hi tinc res en contra de les botigues, tot
al contrari, és un plaer submergir-me en les seves cubetes. Però d’un
temps ençà, han perdut un cert interès encara que segueixen sent la principal
font de subministrament. Per això a vegades em cal recórrer a les de venda per internet. No a les grans com Amazon, monstres que cada dia avorreixo
més, sinó a les que donen una imatge més personalitzada.
Una d’elles és Norman Records que actuen des de la ciutat de Leeds. Emmagatzemen
un gran estoc de vinils nous, que és l’interessant quan no trobo el què busco a
cap de les Revolver,o a les jovenetes
Luchador o Paradiso de Ferlandina a Barcelona. Perquè no n’hi ha més. Demanen el que més o menys poden assegurar que els hi sortirà, pel tipus de
comprador d’aquí, arriscant el mínim.
Per això no tenen moltes de les coses que m’interessen. Per això no hi ha alternativa. Per això, cada cop que faig una comanda, tan sols em queda confiar en els magnífics empleats de correus, posar un ciri, resar i creuar els dits.
Per això no tenen moltes de les coses que m’interessen. Per això no hi ha alternativa. Per això, cada cop que faig una comanda, tan sols em queda confiar en els magnífics empleats de correus, posar un ciri, resar i creuar els dits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada