POPARB 2015

DINÀMIQUES DE NO-MASSES

Aquesta és una entrada nostàlgica, ressentida, amarga. I paro per no fer-me més sang. És que la dinàmica de vinga festivals, vinga fer números calculant quants calerons deixaran els amants de la festa, mentre, aquell que sí, que fa les coses per amor a la música, traient hores d’allà on pot, perquè la gent treballa, tard o d’hora haurà de fer el mateix però per no acabar enganxant-se els dits.

 

Recordo l’excitació de l’Anna Cerdà el primer any, parlant dels espais, dels grups, de la gent. No té preu.

 

Amb l’onzena edició, el PopArb s’ha acabat.

 

Com sempre passa, marxen els millors.

 

cartell de la primera edició
 

 

cartell de la darrera