CONCERT
Desconec quina mena de cereals es deuen
prendre per esmorzar aquest ‘terceto’ de Los Angeles. I ja no m’ho pregunto per
sopar. La vitalitat que van despendre la nit de dijous a la sala del carrer Nou
no és normal. Com tampoc, a aquestes alçades, l’estat d’eufòria en que ens van
deixar una hora llarga després de començar l’exhibició. Quin bé de Déu. Deu
anys després d’aquell Really Really Happy,
editen nou treball, Whoop Dee Doo, un
disc farcit de temes d’un vitamínic power pop, encapçalat pel brillant Weird Boy Next Door que supera tota
expectativa.
Els xiscles de Kim Shattuck deixaven clar qui manava allà i la resta, submises als
seus peus. Enamorada novament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada