...EN QUÈ ACABARÀ TOT AIXÒ?
DINÀMIQUES DE MASSES
Estem d’acord en que res canvia... ojo!, tret
d’allò que en diem festivals. És evident que, xino xano, han sigut engolits per
la dinàmica de l’adoctrinament i que és igual que cada dia s’assemblin més a un
parc d’atraccions o que els artistes siguin triats per criteris de festa major.
No importa. Des dels seus inicis ara fa 50 anys fins arribar al que s’han
convertit, hi ha tot un procés, i aquest encara continua i sembla que de manera
prou eixerida.
Ara estem en aquell punt en que han passat a
ser, ja definitivament, una destinació turística més. A partir d’aquí doncs,
senyors inversors, cal posar-se les piles. I senyors festivaleros, preparin la
disfressa i, a saltar.
Com a mostra, aquí en van cinc:
1. Salt Festival, a Bergen, Noruega, del 9 al 12 de Juny, inspirat en la
tradició històrica i social de la gent del nord d’Europa, es desenvolupa en una
sèrie d’estructures portàtils inspirades en els rack tradicionals d’assecat de
peix. Concerts, teatre, parades de menjar local, projectes d’art, etc.
2. Colours Of Ostrava, a la República Txeca, del 14 al 17 de juliol, en una antiga
mina de carbó i ferro. Entre altres, Tame Impala, Underworld i Slowdive. Hi ha
llocs encara més lletjos que el Forum.
3. Obonjan,
a la tan de moda Croàcia, del 28 de juliol al 6 de setembre, els promotors britànics
d’Unknown Festival, han comprat l’illa de l’Adriàtic i l’han converit en un
altre parc temàtic on la música sona de fons per fer ambient.
4. Shambhala Music Festival, al Canadà, del 5 al 8 d’agost, una mena de Sònar alternatiu ubicat en un ranxo
voltat de natura. Ballaruca amb regust de bon rotllo.
5. Festival Tauron Nowa Muzyka, a Polònia, del 18 al 21 d’agost. Aquest es fa també
en una antiga mina de carbó de la ciutat de Katowice, entre pous, gal·leries i
tallers abandonats. Artistes locals i de fora es mesclen entre uns decorats que
ni fets expressament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada