RUMIAMENTES I BARRINADES
En una de les
presentacions del llibre La Revolució que
Ara Toca d’en Pau Riba, el propi
autor feia esment de que li cridava l’atenció el fet que tot i la indignació
general de que parlava la gent al carrer, aquesta indignació no la veia per en
lloc.
Aquests primers dies
d’agost, observant igualment els moviments de la gent, no només tampoc veig la ja
famosa indignació, sinó que aquest observar ens aporta noves dades sobre el que
ja sospitàvem.
La indignació (si l'entenem com s'entenia durant aquella cosa que va ser el 15-M) es va acabar quan uns van trobar feina, d'altres en van trobar una de millor, a d'altres els van augmentar el sou (o abonar les pagues extres que els devien), alguns van pensar-se que n'hi havia prou votant a Podemos, uns altres tants se'n van cansar i la resta vam començar a intuir una certa pudor de cremat en tot plegat.
ResponEliminaDit això, i des del respecte que ja saps que li tinc, a Pau Riba mai li he observat un tarannà molt, diguem-ne, indignat... Tranquil com és ell...