RUMIAMENTES I BARRINADES
Els anys seixanta i setanta, ser jove era
sinònim d’activisme, anaven de la mà de la classe treballadora i la intel·lectualitat.
Els representants d’aquelles inquietuds i que actuaven gairebé sempre com a
portaveus, eren en la majoria de casos els musics i artistes que hi havia
aleshores.
El feixisme continua avançant descaradament
en tots els fronts, com sempre. No cal buscar massa, avui mateix i aquí, amb violència
política i assalts contra la llibertat d’expressió, a Euskal Herria amb
muntatges policials, al Pròxim Orient amb les continues massacres de l’estat d’Israel
sobre Palestina.
Tret de casos aïllats, els musics i artistes, i ho eixamplo una mica a crítics i savis en general, un temps portaveus dels moviments de resistència, sembla que els hi doni igual.
O algun dels festivals que tenim a tort i a dret: se n’ha fet, se’n fa o se’n farà ressò? Això sí, tots ben guapos i moderns.
Por de no rebre la subvenció? Orxata a les venes.
Tret de casos aïllats, els musics i artistes, i ho eixamplo una mica a crítics i savis en general, un temps portaveus dels moviments de resistència, sembla que els hi doni igual.
O algun dels festivals que tenim a tort i a dret: se n’ha fet, se’n fa o se’n farà ressò? Això sí, tots ben guapos i moderns.
Por de no rebre la subvenció? Orxata a les venes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada