1968 – 2018
INDEFINIT
“Cours camarade, le vieux monde est derrière toi”
Crisi social
i política, però, sobre tot, gran explosió d’ira, de còlera continguda i
reprimida, de rebel·lió contra el ‘vieux monde’ que fastigueja, que avorreix,
que condemna a l’estupidesa de per vida... en el maig del 68 es van alliberar
els més profunds sentiments i els anhels més inajornables de milers i milers de
joves: VIURE sense condicions, sense repressió, sense reglaments, sense
obscurantisme, sense consumisme, VIURE, gaudir la vida i, a través d’ella,
subvertir l’ordre social que li impedeix, que la condiciona, que la converteix
en una carrera sense objectiu.
La societat
burgesa va aixafar i pocs han sabut o pogut reaccionar posteriorment. Els hereus
de maig van canviar de terreny i, d’una forma o altra, van ser integrats al
sistema. Malgrat això, maig va existir, encara que no ho sembli, i pot tornar a
renéixer, avui, demà, en qualsevol moment, perquè les causes que el van fer
possible segueixen continuen allà, aguditzades i més profundes.
José Ma. Vidal Villa
(fragments)
Mayo’68 – Paris fue una fiesta (1978)
Aquella
frase escrita al Théâtre de l’Odéon
de París, avui sarcàsticament convertit en oficina de Turisme, la podríem concloure
amb un ‘corre company, el nou món va darrera teu’. I és que, no ens enganyem, els
dolents han guanyat. Això sí, els hi podem continuar traient la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada