LLIBRES I FOTOGRAFIA
L’Hotel Chelsea de Nova York és com el vaixell insígnia de la
degradació sistemàtica que comporta venerar l’èxit material i el diner
Sota el concepte de que no
vol ser un cant del cigne d’una
comunitat que s’esvaeix, sinó una celebració del que continua sent ( ? ),
l’editorial Monacelli Press ha editat
un llibre de fotografies realitzades per Colin Miller i els seus corresponents
comentaris de l’escriptor Ray Mock sobre aquests habitants que resisteixen. Per a quant de temps?
Tot el contrari de la mena de
cosa que demana l’honestedat, la solidaritat i el respecte entre les persones.
De casos com el de l’Hotel Chelsea
n’hi ha a totes les grans ciutats. Des que a finals de la dècada passada van
començar els moviments i a primers d’aquesta, exactament el 2011, va tancar
portes a rebre nous residents, que la cosa ha anat a pitjor. Ha tingut varies
dates d’obertura, la darrera que sàpiga es va estipular a principis d’aquest
any.
fotos actuals - Jen Carlson / Gothamist
Devorat per l’especulació i
les ànsies per convertir-ho en un hotel de luxe per part de les grans
corporatives immobiliàries – en aquest cas el seu actual propietari és Chelsea Hotel Owner LLC – malgrat la
cinquantena d’heroics residents que aguanten com cosacs totes les inclemències
i pressions, amb demandes fins i tot contra l’ajuntament, l’estat actual de l’un
dia mític hotel, moribund ple de runa, pols i bastides, fa molta pena.
Dylan i
Ginsberg al Chelsea
Janis Joplin al vestíbul 1969
Leonard Cohen
els New
York Dolls el 1973 en una sessió amb Peter Angelo Simon
els Strokes
al terrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada