diumenge, 1 de maig del 2022

LA PROCESSÓ DE “SETMANA SANTA”...

TRASPASSOS / ABRIL 2022

Com es nota que ja estem totes protegides contra el virus mutant! Gairebé hem baixat un 0% en els traspassos. Això ja és un avorriment.

CÀNCER / ALTRES: 14

CÒVID - 19 (aquell que si eres en un bar asseguda en una taula, no et veia): 00

NO SABEN / NO CONTESTEN: 05

Com que ja va sent habitual, queda institucionalitzada la possibilitat de començar amb alguns endarrerits. Així, iniciem amb el membre fundador de Los Lobos, Francisco González, la banda de Tex-Mex de Dixon, CA. Va traspassar el 30 de març als 68 anys de càncer.

Natty Wailer, com se’l coneixia, també el mateix dia 30. Music rastafari, nascut a Jamaica, conegut sobre tot per haver format part de la troupe de Bob Marley, com també d'Aston Barret, Peter Tosh o King Tubby. Va traspassar a Londres, després d’una ‘llarga malaltia’ als 67 anys.

Natty Wailer

Entrem a l’abril, pel primer dia, el nord-americà Bill Fries, conegut com CW McCall i el responsable de la cançó Convoy, amb més de 20 milions de còpies venudes del single el 1975, convertit en himne pels camioners que treballaven d’estranquis. El 1978 Sam Peckinpah la va convertir en una pel·lícula, protagonitzada per Kris Kristofferson. Va traspassar amb 93 anys de càncer, després de sis mesos a cures pal·liatives.

El dia 3, ho feia Pamela Rooke, més coneguda com Jordan o Jordan Mooney. La model i actriu anglesa, col·laboradora de Vivienne Westwood a la boutique SEX de Kings Road a mitjans dels 70. Se la considera la creadora de l’estil punk de Londres, juntament amb Johnny Rotten o Siouxsie Sioux. Apareix a la pel·lícula Sebastiane i com a protagonista a Jubilee, les dues de Derek Jarman. Va morir a East Sussex d’un colangiocarcinoma (un poc habitual càncer de les vies biliars) als 66 anys.

Pamela Rooke

El dia 7, el cantant Bobby Rydell per complicacions derivades d’una pneumònia a l’hospital de la seva ciutat natal a Filadèlfia. Famós per temes com Volare, hi ha hagut un allau d’homenatges arrel del seu traspàs, fins i tot el d’Stephen King. Paul McCartney va dir que per She Loves You es va inspirar en la seva balada Forget Him. Tenia 79 anys.

El cantant, compositor i membre fundador de la mítica banda australiana The Saints, Chris Bailey. Ho va fer el dia 9 amb 65 anys. Hi ha varies especulacions sobre la causa, però la realitat és que no s’ha fet publica cap de manera oficial. O sigui que muts i a la gàbia.

Chris Bailey

Mario Martínez, el guitarra de la banda espanyola La Unión, va traspassar el diumenge dia 10 a conseqüència d’un càncer de gola que se li havia diagnosticat el 2015. Tenia 60 anys.

El dia 12, deia passiu-bé, David Freel, el que va ser líder dels Swell de San Francisco. Ho feia amb 64 anys, sense que s’hagi especificat la causa.

David Freel

Dos dies després, el 14, Trygve Thue, membre de la banda  progressiva noruega Saft. Van debutar amb Horn el 1971 i van editar dos discos més, Saft (1971) i Stev, Sull, Rock & Rull (1973) poc abans de desaparèixer. Curiosament, el seu germà i també al grup Ove, va plegar veles el passat mes de gener. Thue va morir amb 71 anys la nit abans de Dijous Sant a la llar d’avis de Fyllingsdalen, on era ingressat després d’un llarg període per demència.

Trygve Thue

El mateix dia o l’endemà, no m’ha quedat clar, Orlando Julius (Orlando Julius Aremu Olusanya Ekemode), col·lega de Fela Kuti, però més diplomàtic. Era el saxofonista i líder de la banda nigeriana d’afrobeat que, totes de diferents maneres, duien el seu nom. Tenia 78 anys i la causa no ha transcendit.

Orlando Julius

L’endemà, el fundador de Specialty Records, Art Rupe, als 104 anys. Executiu i productor musical, és qui va apostar per uns desconeguts Sam Cooke i Little Richard (Tutti Frutti, Long Tall Sally, i Good Golly Miss Molly van sortir d’ell), quan encara anaven provant sort per les diferents cases de discos de Los Angeles. Va traspassar a casa seva de Santa Bárbara, CA sense que se n’hagi especificat la causa.

El dia 17, l’actriu, i cantant, Catherine Spaak. Encara que nascuda a Boulogne-Billancourt, es va fer el passaport italià. Va protagonitzar multitud de pel·lícules, com La Matriarca (1968), Il Gatto a Nove Code de Dario Argento (1969) o Los Pajaros de Baden-Baden (1975) de Mario Camus, a més de fer carrera musical i editar alguns discos representatius. L’any passat va patir una hemorràgia cerebral. Va traspassar als 77 anys a Roma.

Catherine Spaak

El mateix 17, “Rick” Turner III. El 1962 va començar a tocar en una banda que es deia Banana and the Bunch, amb “Banana” Levinger i Michael Kane (The Youngbloods). També va formar part d’Autosalvage, la banda de psicodèlia creada el 1968 a Nova York, que van editar un únic disc homònim. Va acabar com un reputat i famós luthier, construint guitarres i altres instruments de corda per a musics com John Entwistle, Lindsey Buckingham o Jesse Colin Young. Va traspassar a causa d’una insuficiència cardíaca congestiva i vessament cerebral a l’edat de 78 anys.

Cynthia Albritton, més coneguda com Cynthia Plaster Caster, va traspassar el dia 21 en un Hospital de Chicago d’una malaltia vascular cerebral, als 74 anys. Popular groupie, coneguda per les seves escultures-motlles de les tites d’estrelles del rock. La llista és bastant llarga, entre els noms que s’hi poden trobar, els de Jimi Hendrix, Noel Redding, Dennis Thompson, Richard Lloyd, Jello Biafra o Richard Cole, el manager dels Led Zeppelin. Menys coneguda és la seva afició des del 2000, a les escultures-motlles dels pits també de famoses, com Karen O dels Yeah Yeah Yeahs, Suzi Gardner de L7, Peaches o Laetitia Sadier d’Stereolab.

Cynthia Plaster

El dia de Sant Jordi, el cantant de Flandes Arnold Hintjens, conegut per Arno. Èxits com Oh la la la o Putain Putain el van fer popular la dècada dels 80. El 2019 li van diagnosticar un càncer de pàncrees. Va traspassar amb 72 anys.

Arno

L’endemà, Andrew Woolfolk, membre i saxofonista dels Earth, Wind & Fire des de 1973 fins al 1993. Estava malalt des de feia sis anys, a partir d’un vessament cerebral, que el va anar debilitant fins dir prou, als 71 anys.

Susan Jacks, cantant i compositora de la banda canadenca The Poppy Family. Amb Which Way You Goin' Billy? el 1969 van tocar el cel,  continuant després en solitari fins mitjans de la dècada dels 80. Traspassava el 25 a causa d’una malaltia renal, amb 73 anys, mentre esperava un segon trasplantament de ronyó en un hospital de la Columbia Britànica.

Susan Jacks

El 26, traspassava el music berlinès, Klaus Schulze, icona de l’electrònica alemanya, emparentat de ben a prop amb l’escena krautrock. Formant part dels primers Tangerine Dream, d’Ash Ra Tempel, de The Cosmic Jokers i amb una fructífera carrera en solitari després, l’avalen com a membre de ple dret al grup dels experimentals. Va traspassar amb 74 anys sense que s’hagi especificat la causa.

Tanquem el mes amb Judy Henske. Va ajudar al ressorgiment del folk la dècada dels 60. Gaudia del sobrenom de “la reina dels beatniks”, que li va posar Jack Nitzsche. A part dels seus treballs en solitari, com High Flying Bird de 1963, àlbums com el que va treure amb el seu marit Jerry Yester el 1969, Farewell Aldebaran i amb Rosebud el 1971, formen part de la seva particular llegenda folk. Va traspassar aquest dimecres passat dia 27, als 85 anys, en un centre de Los Angeles, després de l’habitual llarga malaltia. Continuarà.

Judy Henske

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada