PETER KNIGHT, TOT ÉS POSSIBLE

NOU REGISTRE

Com no sucumbir a les serenes composicions que ha realitzat el trompetista australià Peter Knight? Escoltar-les, és entrar sense opció al seu altre mon.

Compositor, multi-instrumentista i des de fa gairebé una dècada director artístic de l’Australian Art Orchestra, recupera el seu camí personal amb aquest nou àlbum, Shadow Phase, que li edita Room40. Atmosferes esotèriques representades per marees que pugen i baixen igual que la nostra ment incansable. Pel tall The Softened Shore, s’acompanya d’un inspirador vídeo dirigit per Amiel Courtin-Wilson.

Peter Knight explica com va anar la creació del disc, creat els dies del tancament:

‘És una meditació sobre la naturalesa de les connexions. Restringit a una zona de 5 km, una de les úniques persones que veia, fora de la meva família, va ser la meva vella amiga i mestra Ania Walwicz. Ens trobàvem en la intersecció de les nostres zones respectives, en el passeig marítim a prop de Docklands, per caminar i xerrar en les brillants tardes d’hivern.

Aquelles converses es van fer intenses en els meus pensaments quan Ania va traspassar de sobte. La seva veu es trobava en el meu cap mentre treballava en aquesta música, rastrejant fils de idees i pensaments anotats en quaderns. La pràctica d’Ania com escriptora es basava en processos “automàtics”. Es basava en tot el que havia llegit (que era molt), però creat a la manera dels somnis ... Hi pensava molt en això mentre feia aquesta música. Vaig grabar tots els dies utilitzant la trompeta, un parell de sintetitzadors, el meu antic Revox i un harmònium deixat per un amic. Cada vegada em capbussava una mica més profundament.

A través del simple procés d’exhalació, vaig explorar la meva relació amb la trompeta. Que els tons produïts per la meva respiració, es despleguessin en llargs bucles i degeneressin més enllà del simple reconeixement, fins quedar l’única empremta del gest inicial ... Durant els passejos posteriors, recordava la darrera conversa amb Ania. Asseguda, aclucant els ulls contra la llum que lliscava per l’aigua, m’explicava sobre totes les diferents paraules que tenen pel blau en polac i en rus, i com les paraules no només canvien la nostra percepció de les coses, sinó també com canvia la cosa que es percep. Mentre anava cap a casa aquella tarda, vaig sentir que tot era possible’.