THE MURLOCS, AMB GANES DE FER COSES

NOU REGISTRE

Tornem a mirar enrere amb el nou treball de The Murlocs. Plantats a la dècada dels 70, veuen de la font del pop-rock sofisticat i la neo –psicodèlia.

És el seu sisè àlbum i porta per nom Rapscallion, auto-produït i llançat pel seu propi segell, Uncle Murl. El quintet de Melbourne, de la mà d’Ambrose Kenny-Smith, van tirar endavant amb l’àlbum en ple experiment, amb les limitacions imposades. Potser per això, en general, destil·la una certa rebel·lia.

(fot Izzie Austin)

Segons explica el mateix Kenny-Smith, el disc vol aproximar-se a un àlbum conceptual: ‘Vaig acabar fent com una història d’un jove que és l’ovella negre de la família i un dia decideix marxar de casa i anar a la ciutat pel seu compte. Algunes persones al llarg de les seves vides, van al darrere d’emocions, mentre que altres accepten les regles i acoten el cap. Però inclús el més petit pas fora de la ratlla, pot sortir malament, o sigui que ves amb compte’. El desig del cantant de la banda és que qui escolti el disc, tingui les mateixes ganes d’atrevir-se que el protagonista de la història.

Recordem que els cinc membres formen part d’altres bandes: Kenny-Smith i Cook Craig (baix) toquen també a King Gizzard & The Lizard Wizard, Callum Shortal (guitarra) amb els ORB, Tim Karmouche (teclats) amb els Crepes i Matt Blanch (bateria) amb els Baked Beans.