BANANAGUN – "WHY IS THE COLOUR OF THE SKY?"
A LA VISTA
El que
fa la banda de Melbourne Bananagun
no és gens original. Fan allò que està tan de moda: anar a la seva. Això si, la
seva conveniència, musicalment parlant, la gaudim tots.
Fa
quatre anys van debutar amb The True
Story Of Bananagun, un àlbum que ens va servir per passar els dies de la pesta negra. Després, malgrat això i les
mesures repressives instaurades (allà deien que la gent gairebé no es podia
moure de la rajola) passaven amagats pels controls militars per trobar-se
i anar avançant de cara a poder continuar amb aquest segon disc.
Per a Nick van Bakel, el compositor i
portaveu de la banda, no va ser fàcil. ‘Tot
eren desafiaments’ explica. ‘Els
membres de la banda havien de moure’s, així que va passar temps fins que vam
superar la fase “para, arranca, para, arranca” i recuperar de nou l’impuls’.
Aquest clima, d’alguna manera es percep en Why
Is The Colour Of The Sky? que sortirà el divendres que ve dia 8 via Full Time Hobby. Mantenen les
experimentacions i mescles explosives representatives de la banda, però com més
trempada.
Instal·lats
a l’estudi Button Pusher, utilitzant
equips analògics i fins altes hores de la nit, el propòsit d'aquest mètode
era proporcionar ‘la forma més orgànica i
real de gravar, volíem fomentar un ambient on poguéssim fer algo de màgia,
capturar els fenòmens de les ones sonores inter-actuant entre sí a la sala. Era
exactament el que desitjàvem, que sonés pro-humà’ explica un combatiu Nick van Bakel.
‘També és un treball que es resisteix a un
món cada vegada més impulsat per la tecnologia i l’aïllament, cada vegada més
deshumanitzador en la seva recerca d’una suposada perfecció. No voler perdre el
cap i no deixar-se sobre-estimular. Crec que val la pena. Poder comunicar-se i compartir
idees i adaptar-se a un món que canvia molt ràpid, sense ser jutjat ni encasellat.
Preservar les necessitats humanes, per a no ser homogeneïtzats, aïllats i
enverinats per l’estupidesa i l’obediència’. Nosaltres no ho hauríem sabut expressar
millor.
Sobre aquest Free Energy, Jimi Gregg, el bateria, diu: ‘Tracta de l’energia que ens envolta i que intercanviem entre nosaltres i les seves infinitats possibilitats. És una força més gran que nosaltres, que podem aprofitar per fer coses genials com una escultura, una cançó o un rostit’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada