dimecres, 16 d’octubre del 2024

UN CERT TIPUS DE SOROLL

MO DOTTI – “OPAQUE”

NOU REGISTRE

Els murs tenen mala fama tot i que n’hi ha de necessaris. Els de pedra seca son molt populars i ara que es parla tant de sostenibilitat, que hi ha més sostenible i relaxant que anar posant una pedra sobre l’altra?

Un altre de mur és el de so. Aquest també de la família de les sostenibles, a base de capes i capes de distorsions fins que agafen forma. Uns que en saben molt d’això son la banda de Los Angeles Mo Dotti

Aquetes construccions no son cap cosa nova, però cal fer-les be, que sinó cauen. La mescla a base d’un conglomerat de guitarres alliberades per la inquietant i cohesiva veu de Gina Negrini, fa que aquest mur de so en concret, s’aguanti sol.

Fa tres setmanes que tenen al carrer el seu segon disc, aquest Opaque que s’han autoeditat. Deu cançons de noise-pop on combinen les diferents formes de fer dels seus predecessors. Com explica la mateixa Negrini: ‘Volia formar un grup que sonés com els Cocteau Twins i Strawberry Switchblade, però també com My Bloody Valentine’. Enregistrat i mesclat a Record Studio 22 per Joey Oaxaca i a Studio H, la masterització va anar a càrrec de Mark Gardener. Infinites capes una sobre l’altre per desplaçar-nos sobre elles com un cert tipus de transport.







         

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada