dilluns, 4 de novembre del 2024

D’EXCURSIÓ EXPERIENCIAL

DEAN SPUNT – “BASIC EDITIONS”

NOU REGISTRE

Experimentació nivell alt. La música que fa Dean Spunt (No Age), està a les antípodes de qualsevol altre expressió sonora.

Paradigma d’artista inquiet, a més de per a la música i per a dirigir el segell Post Present Medium, troba el temps per submergir-se en l’exploració del que pot significar el que ens entra per les orelles. Per això descriu el procés del que fa quan pretén desconcertar-nos, com “utilitzar sons, en lloc de crear sons”.

Utilitza mòduls de sintetitzador E-MU antiquats – com el Mo’Phatt que va comprar per 50 dòlars –  per llançar-se de cap a fer experiments MIDI, sigles de Musical Instrument Digital Interface (doblar, interrompre i intercomunicar dispositius de diferents tipus i marques).


Ansiós per conquistar l’univers audible, el seu desig no és processar els sons sinó re-situar-los en un altre àmbit. Confusion Is SysEx és la més atrevida, amb un diàleg de missatges MIDI convertits en un galimaties. A Fructose, es mesclen timbals de guerra amb esquitxos d’electrònica en una singular batalla. A The Eternal Present ens fa entrar en un estat meditatiu acompanyats d’unes sirenes en comptes de campanetes tibetanes per acabar amb Find Me In The Forums, gaudint d’un crepitar crepuscular del que podria ser un loop d’un vinil en les seves darreres hores.





           

diumenge, 3 de novembre del 2024

DIFICULTATS PER DEFINIR-SE?

DEAR MISSES – “COOL DOWN UNDER”

NOU REGISTRE

Suïssa és un estat artificial com tants d’altres, amb el clàssic denominador comú, on cadascú és de casa seva. Dear Misses és una banda d’arrels ben suïsses. 

El seu denominador comú és l’amor per la música, però no acaben de definir-se per cap format. Des de 2017 han tret tres discos que no s’assemblen gaire, per no dir gens, entre ells. Ara han llançat aquest Cool Down Under, que és el quart i que també va per lliure. Ho han fet a través de Monobuster Records.

El grup son Fabian Schelbert (veu, guitarra), Jonas Marty (veu, guitarra), Cornel Betschart (bateria), Remo Betschart (baix) i Belinda Villforth (veu, percussió) i no sabem si ha sigut per votació popular – és sabut que els suïssos ho voten tot – que aquestes deu noves cançons es decanten cap a un definitiu indie-rock per fer contents als seus atabalats i confosos seguidors.


Enceta l’àlbum un contundent 1% Suckers d’aproximació Interpol-iana per dir-ne un. Amb Shine Glitter s’apropen eficaçment al pop-rock dels 70 amb una enganxosa tonada de cantar a la dutxa. Els dos darrers talls, Lemon Juice i Terra Australis de gairebé 7 minuts contribueixen a vestir el disc d’una solemnitat inesperada. La fosca Mouse Cadaver és l’aposta psicodèlica amb la que se’ns queda la típica cara de circumstancies. #I’m so sorry, I don’t give you applause# van dient. Potser ja s’ho esperaven.





            

dissabte, 2 de novembre del 2024

ESSÈNCIA D’UN MUNT DE COSES

THE LIMIÑANAS – “PRISONERS OF BEAUTY”

ALTRES REGISTRES

El duo de garage-psych The Limiñanas deixen de costat les incursions cinematogràfiques per avançar-nos, finalment, un nou disc.

El 2019 va ser un bon any. Van editar Le Bel Été i Diabolique, l’àlbum sorgit del meravellós projecte L’Épée amb Emmanuelle Seigner i Anton Newcombe que vam poder veure en directe a Perpinyà. Recuperen aquell camí amb l’anunci d’un nou disc per a principis d’any, sense que hagin especificat gaire més.

La noticia la donen acompanyada d’un primer tema d’avançament, aquest psicodèlic Prisoners Of Beauty amb la col·laboració especial de Bobby Gillespie. ‘Va fer tot el possible per a que aquesta col·laboració es pogués fer de la manera més natural possible’ han explicat la parella artística/sentimental formada per Marie i Lionel Limiñana. El single, de moment només en digital i sense format físic.

La cançó està inspirada en Rocks de Primal Scream època Give Out But Don’t Give Up de 1994 expliquen en el comunicat de premsa. La van enregistrar en dues tomes i ve acompanyada d’un suggestiu clip en blanc i negre creat pel mateix Lionel.

També han anunciat gira de presentació i curiosament, la banda de Cabestany, al costat de la capital del Rosselló a dues hores i mitja de Barcelona, aquesta vegada hi faran peu. Serà el 29 de març a la 2 del Razz i vindran acompanyats de Thomas Gorman (Kill The Young) a la veu, Clémence Lasme (Moodoïd, Lucie Antunes) al baix, Keith Streng (The Fleshtones) a la guitarra i Alban Barate als teclats. 





           

divendres, 1 de novembre del 2024

CAP PROBLEMA

TRASPASSOS / OCTUBRE 2024

DE LA SEQUERA QUE DIUEN CONTINUA: 00

DELS EFECTES SECUNDÀRIS DE LA VACUNA / CÀNCER / ALTRES: 15

NO SABEN / NO CONTESTEN: 04

Aquestes son algunes de les persones per les que el dinar de Nadal ja no els serà cap problema.

La desfilada va començar el dijous 3 amb Jerry Miller, el co-fundador i vocalista del grup d’ska The Untouchables. De salut delicada, feia molts anys que anava trampejant problemes. Als renals dels darrers quatre anys, se li van afegir de cardíacs. Si algú li sap l’edat, que ho digui ara o calli per sempre.

Jerry Miller

El dia 5, ens sorprenia la noticia del traspàs de la jove canadenca Nell Smith, la cantant i protegida de Wayne Coyne de The Flaming Lips. Amb ells fa tres anys va enregistrar Where The Viaduct Looms, un àlbum de cançons de Nick Cave. Estava preparant el seu debut sola per aquest 2025. Va morir d’un accident de cotxe amb 17 anys.

Nell Smith

L’endemà (i ja se que em repeteixo), de quan els futbolistes eren gent normal. Johan Neeskens, el mític jugador de l’Ajax d’Amsterdam i del FCB, traspassava als 73 anys, de manera sobtada mentre es trobava a Algèria per feina.

Johan Neeskens

El mateix dia 6, moria Johnny Neel d’una aturada cardíaca, als 70 anys. Ex-Allman Brothers – a qui es va unir el 1989 –  i de la Dickey Betts Band, feia cinc anys que havia patit un vessament cerebral tot i que es va recuperar. El novembre de l’any passat encara va pujar a l’escenari.

Johnny Neel

El dia 7, traspassava Cissy Houston. Membre de la banda de soul de Nova York The Sweet Inspirations. Ho feia als 91 anys a conseqüència d’un Alzheimer a Newark, Nova Jersey. Era la mare de la carregosa Whitney.

Cissy Houston

Saltem al dijous 10, quan moria Ethel Kennedy, vídua de Robert F. Kennedy, assassinat el juny de 1968 a Los Angeles i germà del president John Fitzgerald, assassinat també a Dallas el 1963. Va traspassar als 96 anys de complicacions derivades del vessament cerebral que havia patit feia una setmana.

Ethel Kennedy

Un parell de dies després, ho feia l’artista visual nord-americana Lillian Schwartz. El 1968 li va arribar el reconeixement amb l’escultura cinètica Proxima Centauri exposada al MoMA de Nova York. L’anècdota: que més tard la peça es va utilitzar en un episodi d’Star Trek d’efecte especial. Va morir a casa seva a Manhattan amb 97 anys de gran.

Lillian Schwartz

L’endemà dia 13, la cantant Libby Titus. Espaiats, va treure un parell d’àlbums homònims el 1968 i el 1977. A finals de la dècada dels 60 i primers dels 70 va tenir una relació amb Levon Helm de The Band amb qui va tenir una filla. El 1993 es va casar amb Donald Fagen d’Steely Dann que ha sigut qui ha informat del traspàs. Tenia 77 anys i no s’ha donat a conèixer la causa exacte.

Libby Titus

El mateix dia, la presentadora de televisió cubano-espanyola Mayra Gómez Kemp. Es va fer especialment famosa gràcies al popular concurs Un, dos, tres responda otra vez. El 1977 deixa el programa i amb dues secretaries del programa, María Durán i Beatriz Escudero, forma el Trío Acuario amb el que van fer un èxit, Rema, Rema, Marinero. No farem comentaris. El 2009 li van diagnosticar un càncer de llengua que va superar fins una recaiguda el 2018. Va morir pocs dies després d’una caiguda a casa seva als 76 anys.

Mayra Gómez Kemp 
(a la dreta de la fotografia)

El dia 16, el director de cinema i guionista Joe Viola. Ha col·laborat en múltiples pel·lícules, des d’Angels Hard As They Come de 1971 fins a Stop Making Sense de 1984. Va traspassar a Los Angeles als 86 anys sense que hagi transcendit la causa concreta del final.

El mateix dia, la cantant i guitarrista Inger Lorre de la banda alternativa de Los Angeles Nymphs. Una vegada van fitxar per Geffen Records el 1991, les coses es van torçar del tot finalitzant quan es va pixar sobre la taula d’un directiu d’A&R. Amiga de Jeff Buckley, aquest va dir d’ella que era ‘patron saint of Fucked over musicians’. Va traspassar d’un càncer amb 61 anys.

Inger Lorre

Barbara Dane, amb 97 anys, ho feia el dia 20 mitjançant suïcidi assistit a casa seva a Oakland. Patia insuficiència cardíaca. A Califòrnia hi ha lleis que emparen aquest dret. Va ser una dona fora de sèrie i model a seguir. Cantant de folk, blues i jazz, productora i activista política.

Barbara Dane

El 21, Kenneth Berdoll de la banda psicodèlica de Milwaukee The Corporation. Entre 1969 i 1970 van enregistrar tres àlbums dels d’enciclopèdia. Tenia 80 anys i es desconeix la causa concreta.

El 25 Phil Lesh, baixista i membre fundador dels imprescindibles Grateful Dead. Va ser co-autor de cançons om St Stephen, Box Of Rain, The Eleven i Dark Star. Delicat de salut, amb un trasplantament de fetge el 1998, i diagnòstics de càncer el 2006 i el 2015, va traspassar amb 84 anys tranquil a casa seva voltat dels seus.

Phil Lesh

El dissabte 27, traspassava Miquel Obiols, escriptor i guionista de programes de televisió. Va experimentar amb tècniques avantguardistes no massa habituals, cal·ligrames, jocs onomatopeics, poètics, texts surrealistes amb els ulls posats al moviment Oulipo (Ouvroir de littérature potentielle). Va ser l’impulsor d’espais infantils i juvenils trencadors com el cèlebre Terra d’escudella o Planeta imaginari de TVE. Va traspassar amb 79 anys sense que s’hagi especificat més.

Miquel Obiols 
(a la dreta de la fotografia)

L’endemà el cineasta underground Paul Morrissey, conegut per pel·lícules com Flesh (1968), Trash (1970) o Heat (1972), a més de ser estret col·laborador de Warhol y la Factory. Als inicis de The Velvet Underground and Nico, els hi va fer de representant. Va ser també un dels responsables dels shows de música en viu, mim, dansa i llum de la Warhol Exploding Plastic Inevitable. Va traspassar als 86 anys en un hospital de Manhattan on l’estaven tractant d’una pneumònia.

Paul Morrissey

El mateix dia, Ton Rullo traspassava amb 74 anys com a conseqüència d’un ictus. Als anys 70 va ser co-fundador de l’influent grup Coses amb Jordi Fàbregas (mort el gener de 2021) i Miquel Estrada. A part de CiU, també va ser un dels músics al darrere del grup dels 80 TR.

Ton Rullo (al centre)

L’endemà 29, l’encantadora actriu nord-americana Teri Garr, inoblidable en els papers de Inga a Young Frankenstein (Mel Brooks – 1974) i de Julie a After Hours (Martin Scorsese – 1985). Va morir als 79 anys a Los Angeles de complicacions derivades d’una esclerosi múltiple que patia des que li van diagnosticar el 2002.

Teri Garr

Tanquem amb Richard Andrew, bateria de les reconegudes bandes australianes alternatives dels 90, Underground Lovers i Crow, i lamentablement poc conegudes comercialment. Va traspassar el 30 d’un càncer als 58 anys.

Richard Andrew