MÉS QUE SIMPLES REVISTES

ENTREVISTA

Per molts afeccionats, la música va estretament lligada al món de les revistes especialitzades.

Els més vells, i amb diners a la butxaca, recordaran que tornaven de París o Londres carregats de revistes musicals: Rock & Folk, Les Inrockuptibles, New Musical Express, Melody Maker, Sounds, més tard Q, VOX, Select,... quan aquí hi havia Disco Expres, Vibraciones i el Popu, que per com anaven les coses, estava molt i molt be.

Aquestes quatre paraules que vam tenir amb Iván Baena, dels pocs que queden i mantenen un negoci de venda de revistes a Barcelona, vol ser un homenatge a totes aquelles publicacions que ens complementaven – i algunes continuen complementant – la compra de vinils.

TotdePop: Free Time va començar en un local a les Rambles, a l’alçada de Portaferrissa. El negoci és familiar?

Iván Baena: Si. El va obrir el meu pare el 1992, fa més de 30 anys ja.

TdP: Entra una persona i us pregunta si teniu una revista dedicada a buscar cargols. Hi ha revistes de tots els temes?

IB: Si, inclús dels més inversemblants. Fins no fa gaire en teníem una dedicada a la Barbie, que aprofitant el llançament de la pel·lícula tenia més sortida que fa uns anys. Però ara no sé perquè ja no ens arriba.

TdP: Això d’estar voltat de tanta actualitat, fa que sàpigues una mica de tot?

IB: Molt per sobre. No soc expert en res ara que estan tan de moda els experts. És com sentir campanes, però no n’escoltes cap en concret.

TdP: De revistes de música, és del que hi ha més?

IB: No. La palma se l’endú el disseny i la moda. Però sí, després la música, i el motor, els hi van al darrere de prop.

TdP: Noteu la pressió de les revistes digitals?

IB: No gaire. Es complementen bastant. Depèn de la publicació. N’hi ha que son pura informació, aleshores potser el seu públic no l’importa que sigui digital. Però n’hi ha d’altres que son col·leccionables, amb un format luxós. Gairebé no saps si son una revista o un llibre i que estan allà al mig. Son molt llamineres i el grafisme incentiva molt al comprador, perquè digitalment no tens res, només un arxiu. Passa el mateix amb la compra de música, és molt diferent un vinil que un arxiu al mòbil guardat amb els missatges de la mama que et pregunta si aquell dia ja has menjat? A la prestatgeria també parla molt de tu, dels teus gustos, etc.

TdP: N’hi ha de llegendàries, com la italiana Domus d’arquitectura o Interview fundada per Warhol. De tendències hi va haver la mítica The Face, que va sortir el 1980 de la mà de Nick Logan del New Musical Express. Es diu que va ser la que va canviar el concepte de revista, inclús que va llançar la carrera de Kate Moss. Potser que s’estigui tornant a editar?

IB: Si, va desaparèixer el 2004 i des de 2019 torna a editar-se físicament. Hi ha hagut algun cas que de sortir en digital torni a sortir en paper per demanda popular.

TdP: Això és genial! Tornem a les musicals. Quines son les més venudes?

IB: Uncut i Mojo son les més venudes. Son dues de les més antigues, a més conserven el CD com a obsequi. La Prog fa un parell d’anys que va deixar de incorporar el CD i d’aquesta en concret s’ha notat molt la baixada de vendes.

TdP: Es podria dir que està consolidat aquest format?

IB: No ho sabem. Nosaltres funcionem perquè estem molt especialitzats en uns temes i models especifics. Concentrar mercat no és un bon símptoma. El fet que no hi hagi gaires punts de venda com el meu, no diu res de bo. Si n’hi hagués més voldria dir que el sector gaudeix de bona salut. M’agradaria tenir més competència.

TdP: El desplaçament de La Rambla cap al Barri de Sant Antoni, va ser premeditat?

IB: No que va! Va ser per la qüestió del lloguer, que expirava que vam haver de marxar.

TdP: Coneixies el barri abans d’obrir el nou local? Què n’opines dels canvis i de la proliferació de llibreries?

IB: La meva mare viu relativament a la vora, o sigui que si que el conec, ha ha ha... Nosaltres vam venir una mica abans de la remodelació del mercat que li va donar força publicitat. Vam arribar el 2018 i lo de les llibreries sincerament creiem que ha estat una casualitat.

TdP: Una tarda et trobes aquí tot sol i t’entra per la porta un paio de color verd amb unes malles fluorescents que ha aparcat l’ovni al xamfrà. Li vendries una revista d’astronomia?

IB: D’astronomia i de gastronomia si cal, el que vulgui. El que si ens entrava sovint quan érem a la Rambla era el Joan Clos, ex-alcalde i ex-ministre, que li agradava el rollo dels radio-afeccionats.

TdP: A casa llegeixes alguna revista o n’estàs saturat al final del dia?

IB: Nooo, ha ha ha... no estic subscrit a cap.

TdP: Sovint acabem preguntant quina cançó t’agradaria que sonés al teu funeral. T’atreveixes a dir-ne alguna?

IB: A veure... Fade To Black de Metallica.

I deixem a l’Iván enfeinat traient i reposant les noves entrades a l’espera dels que seguim valorant la lectura en paper... i l’olor de la tinta impresa.