SOTA LA INFLUÈNCIA DE LA NATURA

MOUNT EERIE – “NIGHT PALACE”

NOU REGISTRE

Phil Elverum es refugia en la natura. Però la real: la del foc, el vent, la pluja, la boira. Li agrada ser-hi, sentir-la i fer-la servir com allò que sempre està.

Elverum, en els darrers 25 anys, sigui amb The Microphones, D+ o com Mount Eerie ha llançat més de 30 àlbums. Ara acaba de treure l’onzè treball com a Mount Eerie, el primer àlbum en cinc anys que sortirà via el seu segell, PW Elverum & Sun. Es diu Night Palace i es pot definir com una ruptura, una culminació i un renaixement. 

(fot indigo free)

Ha passat la major part de la seva vida a les petites illes que hi ha disperses entre Washington i la Columbia Britànica. Després del traspàs de la seva dona el 2016 i d’una breu estada a Nova York el 2018, va tornar cap allà. Ara es troba a les Orcas Island, a una hora en ferry d’Anacortes, la seva ciutat natal.

En un doble vinil de 81 minuts, continua als seus 46 anys buscant respostes i tractant d’explicar-se el significat del camí recorregut en base a una certa comprensió del que ens passa al voltant nostre. ‘El vent i la boira mai m’abandonaran’ canta en el moment que defineix que està més en pau. A I Saw Another Bird reflexiona sobre lo ridícules que som com a persones, que treballem dur, però el sublim sempre es mou per sobre d’això afortunadament.

‘El foc és una metàfora preciosa i aterradora pel meu tema favorit: la impermanència que és l’única cosa permanent’, recrea a Huge Fire. Parla també de política en aquests temps tant buits en cançons com Non-Metaphorical Decolonization, Co-Owner Of Trees o I Spoke With a Fish on culmina amb uns cors i el peix, que amb la veu de Jeff Bridges – d’un tall de Big Lebowski – diu: ‘A mi també m’agrada el teu estil, noi’. El sentit de l'humor no s'ha de perdre. 

Elverum sent una gran connexió espiritual amb la terra, la mateixa en la que està aixecada la seva llar, construïda sobre els ossos dels indígenes que reclamen allò que és seu. #M’amago dels veïns quan passen, mentre dic un encanteri contra els seus cartells de propietat privada# canta maleint als turistes absents que deixen les llums enceses de les seves cabanes durant tot l’hivern. 

Donen per a molt aquestes 26 reflexives i turbulentes cançons.