dimecres, 21 de febrer del 2024

SER EN EL LLOC i EL MOMENT

DEVON ROSS – “OXFORD GARDENS”

ALTRES REGISTRES

La versió soft seria dir: princesa coneix a príncep blau. La versió que segurament s’aproparà més a la història real seria: groupie coneix a músic famós.

Sense treure-li cap mèrit, la model i després actriu de 23 anys, Devon Ross, ara també diposita i aporta el seu talent a la música. Fa una setmana ha debutat amb Oxford Gardens, un EP de quatre cançons enregistrat a París i mesclat a Abbey Road Studios de Londres, que li ha editat Daydream Series, el segell creat per Eva Prinz i Thurston Moore.

Potser alguna persona astuta, l’ha pogut veure desfilar en alguna passarel·la – els de Vogue, fa uns dies, li van penjar l’etiqueta de ‘la model més cool del moment’ – encara que és més fàcil haver-la vist a la sèrie de la fascinant Irma Vep (2022), emesa per un canal de pago, en el personatge de Regina i dirigida igual que la pel·lícula pel director francès Olivier Assayas.

És filla de la model Anna Bauer i Craig Ross (guitarrista del grup de Los Angeles The Broken Homes i de la banda de Lenny Kravitz durant uns quants anys). Actualment, Devon Ross, resideix a Londres i és la parella d’Earl Cave, el fill de Nick Cave.

És justament en la presentació de la sèrie a Cannes que van creuar-se els camins de Ross i Moore, de la que el músic n’havia fet la banda sonora. A partir d’aquí, van forjar una amistat que ha perdurat a la capital britànica, generant una confiança prou important com perquè un dia ella s’atrevís a enviar-li unes demos a l’ex-Sonic Youth. ‘Va ser molt emocionant. És com si hagués cuidat durant molt de temps les cançons i finalment volguessis que tothom les escoltés’ diu Ross. El seu primer concert va ser obrint per al propi Moore i la seva banda en el 100 Club de Londres aquest desembre passat.


Els quatre talls son enganxosos. Ha aprés ràpid a crear les vibracions adequades. A I Don’t Wanna, sospesa amb precisió el compàs per impregnar-li aquell elegant posat de despenjada i dotar-la d’un ritme màntric. A Swim trobem una peça extreta dels agonitzants 90, tal com si els hagués viscut. Amb Mine Not Your fa el seu particular homenatge als de Nova York. Com deien en un dels finals de pel·lícula més usats: ‘Esperem que aquest sigui el començament d’una bonica amistat’.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada