Com qualsevol persona normal que pateix
passivament aquesta mal denominada crisi, vaig fer els meus números i vaig
decidir la quantitat a gastar. Tot i que la xifra va haver de baixar
considerablement respecta a la de l’any passat, no em vaig poder resistir a
passar una estona sota els efluvis que desprenen uns quants milers de vinils
agrupats en un sol espai. Així doncs, i després de passar pel peatge de
l’entrada, vaig començar el pelegrinatge. Mai millor dit. Com que no escriuré
aquí l’avorrida llista de les meves compres, expressaré les diferencies
detectades respecta la darrera edició i, per què no?, les que m’hauria agradat
no detectar. Del primer grup son: que han baixat considerablement el volum de
la “música d’ambient” (quin horror d’expressió), que els expositors estan molt
més oberts a fer-te una rebaixa en els dilatats preus dels discos (he dit molt
més?) i, per acabar, la visió de parelletes perdent la virginitat penetrant en
el món del vinil. I les del segon grup: que els discos considerats rars
continuen pels núvols, que segueix havent grans buits en determinats corrents
musicals, l’habitual deliri en l’stand de “l’holandès”, la sensació de que hi
havia menys expositors (maleïda sensibilitat) i els coneguts que et vas trobant
i que sempre et fan la mateixa pregunta:
- Què? Has trobat coses?
- Que sííííí!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada