ULTRA–LOCAL RECORDS – BARCELONA
22 – 02 – 2013
És extraordinari. Encara hi ha gent capaç de
fer emocionar aquest home.
Ahir al vespre, fotent-nos una cervesa com si
el fred que ens glaçava les orelles no anés amb nosaltres, m’explicava que havia
anat el showcase del Mamut Traçut a la botiga de discos de “la
ceba“ del carrer Pujades, oberta a finals d’any, al barri dels news bussines de Barcelona.
M’explicava que encara hi ha esperança. Que hi
ha vida més enllà dels Manelics i els seus calcs. Que hi ha una autèntica
escena underground i que és a fora de muralles. Engrescat, m’explicava que els
primers en tocar van ser Sickbrain,
una parella entusiasta i oberta a tota experimentació. “No podem dir que siguem de cap estil per què no en seguim cap de concret”,
diu que va dir l’Edu Mató, guitarra,
bateria i veu, que acompanyat de l’Adrià
amb qui s’anava intercanviant els instruments, van mostrar el potencial que s’amaga
al darrera d’aquestes dues poderoses ànimes ocultes.
Sickbrain
Em va explicant que després va tocar l’alma
mater d’aquest prometedor segell de Sant Joan de Vilatorrada, el carismàtic The Missing Leech. El vam veure plegats
a La [2] a finals del 2011 i ens va agradar molt i que ahir, tot sol, li
va semblar pletòric i just l’home capaç de portar-nos de nou, aquella claror desapareguda des de fa massa temps de l’escena musical
més propera. M’explica que va tocar alguns dels seus clàssics com Unicorns Psicodèlics o 1998 amb d’altres de nous que s’endurà
de bolo pel Japó aquest estiu. Em
confessa que potser li hauria agradat sentir-lo en algun tema acompanyat dels
Sickbrain en comptes d’un
passavolant que desafortunadament es va colar i es va posar a tocar una conga. Ho juro.
The Missing Leech
Al final de la nit, a punt de començar a
nevar, m’explicava que el mamut del Bages, amb la seva traça, el va fer trempar
com feia temps que no recordava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada