Editat en espanyol per: LUIS DE CARALT EDITOR – 1973
LLIBRES
Si no es coneix
l’obra, al principi i per les notes de la contraportada, et pots imaginar que
és una novel·la de la Corin-Tellado. Però no, de concert en concert, de revolcada
en revolcada i de “viatge” en “viatge” la protagonista va desgranant la seva
vida en un espai/temps que moltes voldriem haver viscut: el del Londres de
finals dels seixanta. Enveja podrida.
Publicat
originalment el 1969 amb el títol de Groupie,
va ser un llibre que va obrir camí, no només per explicar les interioritats del
món de la música, sinó també perquè va ser el primer en utilitzar l’argot pròpi
d’aquell món amb paraules com trippy,
provocant que l’Oxford English Dictionary
inclogués 22 citacions, tal com descriu Jonathon Green en el prefaci de l’edició
del 1997.
No utilitza els
noms reals, així per exemple Eric Burdon
& The Animals són els The Savage, The New York Sound And Touch els The Fugs o noms com Sam, Mitch Mitchell quan parla de The
Jacklin H.Event que no són altres que la Jimi
Hendrix Experience o en Grant,
el mànager dels Relation que és Tony Gourvish, el real, dels Family. Dóna joc. Ve a ser com un
diari novel·lat – el de Katie (Jennie Fabian, llavors amb 19 anys) – on descriu gairebé dia a dia les seves relacions
amb els membres de les bandes, mànagers i clubs, animada a fer-ho pel seu amic i
poeta Johnny Byrne i amb qui el 2002 va trobar-se per escriure una segona part,
Wanted, que encara resta inèdita.
El 2006 The Observer el va incloure en una llista dels 50 millors llibres de música mai escrits.
El 2006 The Observer el va incloure en una llista dels 50 millors llibres de música mai escrits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada