DINÀMIQUES DE MASSES
El concert de Julian Cope a l’hora de la migdiada, el de Dr.John, el de Slowdive
– al final em vaig atrevir – i el de la prometedora Courtney Barnett, o la pluja refrescant de cada dia o comprovar la
total desconnexió que finalment s’ha imposat i que hi ha entre el món de la
música i els esdeveniments socials. Són
alguns dels meus protagonistes i sensacions que me’n duc d’un festival, el de
la marca Barcelona (és bona si la bossa
sona), que s’ha acabat. A hores d’ara, queden encara alguns concerts de
franc pels exemplars més diversos.
El meu resum és que ha sigut com va sent
habitual en aquests darrers anys, la revetlla de sempre però ja en plena
ressaca d’èxit. I quan dic èxit, em refereixo al que penso que és el més
important per a l’organització, l’èxit del calaix.
La gent s’ho passa bé i, de moment,
tornarà. I ho farà mentre duri entre d’altres circumstàncies, la tendència a
l’alça de mirar i ser vist, que als senyors feudals continuï interessant-los
omplir els hotels i que els mitjans oficialistes si continuïn bolcant. La proba
és que fins i tot la meva tieta, que només està per coses com La Riera, el que deixa anar el Tomàs
Molina o en mossèn Cuní, sap que aquests dies Barcelona és la capital universal
de la música. Encara que ho sigui només per uns dies.
Bo Ningen
Robert Hampson de Loop
Sadie Dupuis dels Speedy Ortiz
Dr.John 'Mac' Rebennack
Courtney Barnett
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada