VIDES
QUOTIDIANES
Sempre he sigut de vi. No gaire temps després
de que m’haguessin d’eixugar els mocs, a l’hora dels àpats, ja n’era fan, encara
que me’l rebaixaven amb aigua. També dels seus costums, com ara deixar el porró
a taula.
I aquesta que espero si torni de costum:
per Gràcia, fent-me amb les provisions pel
dinar del diumenge, amb música en viu.
I que en Bacus
hi fes la resta.
Clara Lluna – piano i veu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada