POESIA BROSSA

fins el 25 de febrer

MACBA – BARCELONA

POESIA

No se si encara passa, suposo que sí. Si vas al MACBA a veure l’expo del Brossa, a fora, just davant de la porta d’accés, et trobes una taula amb tres, quatre persones impossible de sortejar de manera que comprens que allà esta passant alguna cosa:

que continuen en VAGA INDEFINIDA.

Reclamen unes condicions de treball dignes en mig d’aquest món feliç i d’aquesta Barcelona tan guai. Això i prou. No es cobra entrada – estan en vaga – sí però que demanen una contribució de suport per a totes elles, ajuda que diposites en un pot. A dins només hi ha les que vigilen que no toquis.

L’exposició, que omple tota la primera planta, consisteix de 1.500 peces de les 60.000 que la Fundació Joan Brossa va cedir al museu el 2011, entre les que hi ha els ses coneguts poemes visuals, cartells, documents, vídeos, tot plegat per entretenir-te una bona estona i oblidar-te amb la seva màgia del món exterior, tan guai.

Teresa Grandas, co-comissaria de l’exposició junt amb Pedro G.Romero, ho resumeix molt bé: ‘L’exposició emfatitza l’encreuament constant de llenguatges i mitjans que utilitzava Brossa en la seva producció poètica’. El seu company també ho explica bé: ‘Brossa permet llegir el present’ i posa d’exemple dos documents visuals, “Barcelona per Brossa” un recorregut que va realitzar el 5 d’octubre del 79 per Barcelona en el context de la Festa de la Lletra on a través de les fotografies de Colita realitza un passeig antituristic i l’altre és “Striptease Català” una performance per el programa de TVE Mirador on Christa Leem es va treient la roba i al final del curt surt Brossa del darrera de la cortina que ha fet de fons i crida “Visca els Paisos Catalans!”. Tot un poema.