RECORDEU: NO TENIM POR

GENT ESQUIFIDA

Anys enrere, acabats de néixer passaven coses curioses, de les quals tres, eren força desagradables: et batejaven, et feien del Barça i t’obrien una llibreta a La Caixa de Pensions. Amb els anys, les mateixes tres coses també, com a mínim, et deceben.  

La llibertat, la de l’ésser humà, ben rares vegades, per no dir mai, ha vingut de la mà dels que acumulen diners en benefici propi. Per tant, José Luis Bonet, Isidro Fainé, José Oliu, i tots els que penseu com ells i us vulgueu afegir a aquesta miserable caravana, quant que m’alegraré de que marxeu. Agafeu els vostres diners i les vostres ànimes i feu-ho ben lluny, per no tornar a embrutar les nostres vides.

Hi ha persones que et fan sentir fàstic de pertànyer a la mateixa espècie. I mira que m’agradava l’anunci de les bombolletes que feia en Pomés.

Bob Dylan va dedicar aquesta meravellosa cançó als individus que els importa una rave sec tot, menys fer diners (aquestes son les estrofes finals):

Let me ask you one question

Is your money that good

Will it buy you forgiveness

Do you think that it could

I think you will find

when your death takes its toll

all the Money you made

wil lnever buy back your soul.

And I hope that you die

and your death’Il come soon

I will follow your casket

In the pale afternoon

and I’ll watch while you’re lowered

down to your deathbed

and I’ll stand o’er you grave

‘tilI’m sure that you’re dead

  

Permeteu-me que us faci una pregunta

És tan bo el vostre diner?

Comprarà el vostre perdó?

Creieu que ho farà?

Em sembla que descobrireu

quan la vostra mort us cobri el peatge

que tots els diners que veu fer

mai podran salvar la vostra ànima

I espero que moriu

i que la vostra mort vingui aviat

seguiré el vostre taüt

en la clara tarda

i esperaré mentre sou baixats

al vostre llit de mort

i em quedaré sobre la vostra tomba

fins assegurar-me que sou morts.