COMMING SOON

FAHRENHEIT 451 o EL PAÍS DELS HOMES LLIBRE

RELACIONATS

La violència i l’odi cap a alguna cosa que ni tan sols coneixen. La necessitat, en una ridícula persecució, de matar a Montag per demostrar davant la població que l’estat sempre guanya.

Fahrenheit 451 és una pel·lícula del 1966 dirigida per François Truffaut i protagonitzada per Julie Christie i Oskar Werner. Està basada en el llibre de Ray Bradbury publicat el 1953, i va de que l’Estat empaita la gent que llegeix en comptes de mirar la televisió i les sèries que hi fan, tot i que, encara, no havien inventat Netflix.

En aquest film buscaven llibres. En un altre buscaven urnes. Estarem construint el país dels homes urna?

Truffaut i Julie Christie

I QUINA MÀGIA!

3 MINUTOS DE MAGIA

UNA HISTORIA DEL POWER POP Y LA NEW AGE

Carlos Pérez de Ziriza – ed. EFE EME

(en castellà)

LLIBRES

És tot un expert en això d’escriure sobre música, que sense anar més lluny, és un dels disbarats més grans que es poden fer avui. L’espanyol Carlos Pérez de Ziriza ha publicat recentment aquest llibre dedicat a algunes de les bandes més poderoses del que es coneix com a power-pop i els resultats que van donar en tot una quantitat innumerable de curts fragments de temps màgics.

Veien el contingut et fas una ràpida idea del que hi ha a les seves pàgines. Diu la promoció que és una historia d’èxits, però també d’injustos fracassos. No son obres essencials, però distreuen i sempre acabes trobant-hi alguna cosa.

(contingut) 

01. Los grandes precursores Big Star.
02. Los grandes precursores The Raspberries.
03. Los grandes precursores Todd Rundgren.
04. Los grandes precursores Badfinger, The Flamin' Groovies y Cheap Trick. 
05. Elvis Costello Esencia de new wave. 
06. Nick Lowe, Dave Edmunds, Rockpile, Joe Jackson y Graham Parker. Imbatible repóquer new wave. 
07. The Plimsouls, The Rubinoos y Paul Collins. Power pop con denominación de origen norteamericano. 
08. The Knack y The Romantics. Figurines en el disparadero.
09. Dwight Twilley, 20/20, Pezband y Shoes. Talentos en la recámara. 
10. The Records, The Only Ones, The Vapors y The Undertones. La retroalimentación británica. 
11. Gruppo Sportivo, Plastic Bertrand, Téléphone, Telex y Taxi Girl. Nueva ola a la europea. 
12. lan Dury, Wreckless Eric, Motors y Sniff `n' The Tears. Del pub rock a la explosión cromática de la              nueva ola. 
13. Pretenders, The Police, Boomtown Rats, Squeeze y Adam and the Ants El esplendor comercial de la        nueva ola británica. 
14. Blondie, Talking Heads, The Cars, The B-52's y Devo. Diálogos de ida y vuelta con la new wave desde        Estados Unidos.
15. The Go-Go's, Bangles, Nikkie and The Corvettes, Rachel Sweet y Kim Wilde. Nueva ola con nombre          de mujer. 
16. XTC y The Soft Boys. Benditos heterodoxos. 
17. Flash & The Pan, Split Enz, Divinyls, Hodoo Gurus, The Stems y Paul Kelly. Una saga de las                      antípodas. 
18. The dB's, Let's Active y Spongetones. La escuela de Carolina del Norte en los años ochenta. 
19. Redd Kross, Game Theory y The Sneetches. La factoría californiana de los años ochenta. 
20. Marshall Crenshaw, Tommy Keene, The Modulators, The Smithereens y The Pursuit of Happiness.          Francotiradores pop en la Norteamérica de los ochenta.
21. Teenage Fanclub, Matthew Sweet, The Posies y Velvet Crush. Póker de luminarias para los noventa. 
22. Weezer, The Rentals, Fountains Of Wayne, The Dandy Warhols y Nada Surf. Las sombras de la new          wave se expanden en los noventa. 
23. El power pop norteamericano de costa a costa en los noventa. 
24. De Material Issue a Model Rockets. El corazón power pop del interior de Estados Unidos en los                      noventa. 
25. Canadá, Australia e Irlanda. La periferia pop de los noventa también brilla con fuerza. 
26. De los New Pornographers a OK Go. Reflejos de la new wave en pleno siglo XXI.
27. De Pernice Brothers a Kurt Baker. El power pop en pleno siglo XXI. 
28. De Nacha Pop a La Granja. Power pop y nueva ola en la España de los ochenta. 
29. De Los Romeos a Hank. El rebrote power pop y el rescate new wave en pleno apogeo del indie hispano. 
30. Panorámica del power pop y de la new wave españoles en el nuevo siglo.
31. Veinte gemas ocultas de la historia del power pop y la new wave.

LADYTRON OBRE UN COMPTE CORRENT

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

No m’ho podia creure. Potser és la manera de treballar amb total independència? No ho sé. El cas és que el grup de Liverpool ha posat en marxa una mena de crowdfunding a través de Pledge Music per enregistrar, set anys després de Gravity The Seducer (2011), el que es convertirà en el sisè disc d’estudi de la banda de synth-pop. 

L’única pista del que serà aquest disc, és The Animals, el tema penjat a YouTube i del que Helen Marnie explica: ‘És la primera cançó que vam tenir i amb ella vam anar ràpidament a l’estudi amb Jim Abbiss’.

Els quatre integrants de Ladytron han estat dedicats a altres assumptes. Helen Marnie ha tret un parell de discos en solitari, Mira Aroyo ha entrat al món del cinema, Daniel Hunt al de la producció i Reuben Wu a la fotografia.

TOPOGRAPHIES, UN ESTIMUL PER SETMANA SANTA

FUTUR IMMEDIAT

Damunt d’un gronxament de guitarres transportat per cinc joves natzarens, compleixen amb pulcritud allò que demana la Setmana Santa: recolliment. Topographies son: Gray Tolhurst (Coo Coo Birds) veu/guitarra, Jeremie Ruest (Cerf Volant, Your Friend, Lavender Blush) guitarra/veu, Lauren Grubb (To The Wedding, Minipop) Bateria/veu i Justin Oronos (Solip) al baix i beuen més dels seus col·legues britànics que de la seva Califòrnia natal. A vegades passa.

(fot. Olivia Lee)

Aquest és un 7” editat a finals d’any que serveix de tast. Es fan els distrets però lo seu és l’excés sense recepta de cap savi. A l’espera del debut. Atentament.

CANVIS A YOUTUBE MUSIC

MENCIONS APART

Abans de internet, era molt simple. Si volies escoltar música d’algú que t’agradava, o compraves els seus discos, o anaves als seus concerts o, la més rudimentària, els gravaves de la radio fent virgueries per no enganxar l’anunci que intercalaven.  Amb internet la cosa canvia. I el problema generat ha sigut gros. A pesar de ser una gran plataforma de difusió, està clar que tot artista que tingui penjada obra musical seva, n’hauria de rebre un benefici material.

Ara, com ja fa Spotfy o Apple, els de YouTube, per aquells que l’utilitzen com un canal musical, en pocs mesos hi posarà anuncis. Ho ha anunciat Lyor Cohen, el senyor director de música de Google, que diu que és per fomentar les subscripcions de pagament en el seu nou servei en streaming, en benefici de artistes i discogràfiques en general: ‘Volem passar a ser uns bons socis de la industria musical’. També va dir que, com també fan els altres, tindran vídeos i llistes de reproducció exclusives per emocionar als nous usuaris. No és per un tema d’obtenir més beneficis, no. 

El problema per mi però no radica en el concepte de pagar, fet que trobo d’una lògica bestial com sempre s’ha fet si vols alguna cosa. Radica en el concepte de que es pensen que ja som ruques del tot. I encara no.

ROYAL TRUX A ESCENA

ALTRES EDICIONS

Abans que els Raveonettes, The Kills o White Stripes, per dir-ne tres de coneguts, n’hi va haver un de duet que cap dels vinguts després li ha fet ombra. Royal Trux eren Neil Hagerty que venia dels Pussy Galore que com que en un galliner no hi poden haver dos galls, va marxar per esplaiar-se amb la seva companya Jennifer Herrema.

Van inaugurar amb un disc homònim el 1988 i li van seguir un quants elepes, algun de magnífic i digna d’aparèixer a les llistes que justament no surten.

Ara la discogràfica independent nord-americana Fat Possum reeditarà en digital entre març, abril i maig des d’aquest primer fins Pound For Pound llançat el 2000, també han anunciat l’enregistrament de nou material, cosa que no feien des d’aquest mateix any i una gira que els portarà a Europa.

Els treballs reeditats seran Royal Trux (1988), Hand of Glory (1989), Twin Infinitives (1990), S/T (1992), Cats and Dogs (1993), Accelerator (1998), 3-Song EP (1998) Veterans of Disorder (1999), Pound For Pound (2000) i Radio Video EP (2000). Ni Thank You (1995) ni Sweet Sixteen (1997), ambdós editats els seu dia per Virgin, no hi figuren.

fot. Eleanor Hardwick

RE – PASSANT

INDEFINIT

>A la Proba de l’Àcid jo la definiria com una superba posada en escena. Tot estava disposat i calculat amb molta cura per a produir l’ “efecte LSD”, de manera que no en tinc ni idea d’on acabava la posada en escena i on començava el meu propi cap.

Tom Wolfe

The Electric Kool-Aid Acid Test (1968)

ALBERTO MONTERO EN MOVIMENT

LA CATEDRAL SUMERGIDA (BCore)

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Serà el cinquè disc en solitari d’un dels musics més interessants del nostre país. El particular segell que ha aconseguit imprimir en la seva carrera, amb una escollida tria d’influències, fa que li seguim la pista incondicionalment per no perdre’ns cap dels viatges onírics dels que ens permet participar.

Enregistrat a Xirivella, sembla que pel llegit i escoltat fins ara, ha volgut fer un pas cap a alguna cosa més intensa – no ho puc evitar: experimental? – intenció que només fa que augmentar les ganes d’escoltar-lo sencer, encara que aventurar-me en qualificatius que no surtin de la seva boca és, amb tota probabilitat, com posar-se a patinar sense saber-ne. 

En un article redactat per ell mateix a la pàgina de LaFonoteca explicant la gestació i procés de gravació del disc, escriu: ‘El procés d’aquest treball és una mica diferent, ja que és la primera vegada que en un disc meu el protagonisme el te el piano i un quartet de corda’.

L’esperat nou treball del valencià Alberto Montero, surt aquest 6 d’abril. La portada es manté amagada.

fot Patricia Gázquez

NOU DISC DE BELLY

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Tot i mantenir una vida molt activa musicalment parlant, Tanya Donelly haurà trigat 23 anys a reunir de nou a la banda i treure disc, després d’aquells meravellosos Star (1993) i King (1995).

‘Li tinc molt carinyo a Shiny One’, el primer avançament, explica Donelly, ‘potser és la primera cançó feta pels quatre junts. El riff i els cors son d’en Gail, Chris li va donar la pauta i Tom i jo mateixa vam escriure la lletra.’

Dove estarà al carrer a principis de maig i el juny faran una dotzena de concerts pel Regne Unit.

SHIELDS PARLA DE LES PREVISIONS

ESTÍMULS

Però,’ante todo, mucha calma’ que deia aquell. Ho viurem com el part d’una primípara. En una entrevista que li ha fet recentment la cadena NPR, va parlar de les noves reedicions de Isn’t Anything i Loveless explicant les diferencies que hi ha entre les gravacions analògiques i les digitals. 

Llavors, com aquell que parla de lo pesada que arriba a ser la sogra, va deixar anar que tenen previst el llançament d’un EP: ‘It's really an EP but it's a sprawling EP' diu exactament, per afegir... ‘En farem un parell abans de treure l’àlbum. Cada 20 anys fer un disc, la gira i després desaparèixer uns anys.’

Entenc que acabés amb els nervis d’Alan McGee.

SPEEDY ORTIZ, ARA QUE VE EL BON TEMPS

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Tornen els temes lluminosos i frescos dels Speedy Ortiz amb el que és el seu tercer treball si comptem The Death... editat en cassette. 

Sadie Dupuis, explica que aquest nou disc no parla només d’ells o els seus afers sentimentals, que de fet, porta molts temes que son de protesta social. 

Veu, guitarra, baix i bateria mai falla, els nois de Massachusetts tornen a la càrrega amb aquest Twerp Verse (Carpark Records) que sortirà també el més que ve. Per cert, què passa a l’abril que sembla que s’acabi el món?

GIRADISCOS MARCA IKEA?

EMBOLICA QUE FA FORT

Cada dia fan més ràbia. Ara la multinacional d’origen suec, ha dit que d’aquí a un any aprox en els seus edificis-magatzems hi haurà el plat giradiscos Ikea. 

Serà en col·laboració amb Teenage Engineering i l’inclourà en la seva línia FREKVENS amb altres estris relacionats amb la música. 

Com explica Michael Nikolic, un dels directors creatius per dir-ho d’alguna manera: ‘Sabem que per la gent jove l’espontaneïtat és clau. Reunir-se amb els amics és una cosa que pot passar molt ràpidament, en minuts. I què necessites llavors a casa? O potser vols trobar-te en un altre lloc? Sense comentaris.

BEACH HOUSE, TOT UN CLÀSSIC

“ 7 “ (SUB POP)

AVANÇAMENT DISCOGRÀFIC

Així d’original han titulat el seu setè disc la banda de dream pop per excel·lència. Sabem del tarannà precís de la parella de Baltimore, per això un dels comentaris que corren és el de la feina feta durant l’enregistrament per part de Peter Kember (Sonic Boom) intentant que els onze temes que componen l’àlbum tinguin un punt no tant dream. Estarà al carrer aquest 11 de maig i uns dies més tard estaran tocant al Parc del Forum de Barcelona en el Primavera.

Fa uns dies va venir el primer avançament amb Lemon Glow, aquest Dive, és el segon.

PETITA COL•LECTIVA DE CÒMIC

Miquel Moyà

Leo Lumu

Víctor García

ART – INSTAL·LACIONS – DISSENY

MOODY GALERIA

c. de la Bòbila, 10 – Barcelona

Tres joves dibuixants de còmic exposen una mostra del seu treball creatiu a la Moody Galeria del Poble Sec, tres propostes diferents, alguna més formal que altre. La complicitat del dibuix amb l’autor no passa desapercebuda i les fonts d’inspiració els delaten. En algun cas per representar un bon principi.

Víctor García

 

 

Víctor García

Miquel Moyà

Leo Lumu

‘MUSIC INDUSTRY IS FUCKED’

D’ESQUITLLADA

Ed Droste de Grizzly Bear, sembla que està una mica depre. Ha estat de gira per Nova Zelanda i Austràlia i en acabar ha analitzat els resultats i no l’han convençut. En aquestes reflexions, penjades a la xarxa, assegura que la industria de la música està molt fotuda. 

Diu estar molt lluny de sentir-se satisfet dels resultats econòmics dels directes obtinguts amb la banda. D’adonar-se que a pesar d’omplir, perden diners. ‘La gent em diu que per què no anem a tocar a Perth o Singapore ... i jo tracto d’explicar que la música en directe no es valora.’ Se sent decebut dels promotors, dels preus de les entrades i el tall que es queden els intermediaris. 

Res home res, la solució no és canviar les coses, sinó un bon antidepressiu i endavant, com fem totes. 

SOMRIURE POP

FEBLESES HUMANES

Diuen els més vells que a la tevetres, quan les sèries es feien pensant en les mestresses de casa, és a dir, abans que fossin el vuitè art elevat al quadrat, n’hi havia una d’australiana que es deia Neighbours i que hi sortia una joveneta que es deia Charlenne, que no era altre que ella mateixa, entre el 1986 i el 1988, moment en que va treure també els seu primer single. Demà divendres estarà a Bikini. 

Una també te debilitats.

Presenta el nou disc, Golden, en cinc sales:

dimarts 13 - Café de Paris, Londres

dimecres 14 - Gorilla, Mánchester

divendres 16 - Bikini, Barcelona

diumenge 18 - Café de la Danse, París

dimarts 20 - Berghain, Berlín

ROBBIE ROBERTSON AUTOBIOGRAFIA

TESTIMONY

editat per NEO-PERSON

(en castellà)

LLIBRES

Aquest és un llibre que s’agafa amb ganes. És la historia d’un home lligada molt estretament a la d’altres i que mentre va durar la partida van fer un grapat de brillants i irrepetibles caramboles. Comença la narració amb els records d’infantesa a la Six Nations Of the Grand River, la reserva índia al sud-oest de Toronto i quan als 16 anys surt de la ciutat canadenca per anar-se'n amb els The Hawks de Ronnie Hawkins. Acaba amb la celebració el 1976 del darrer concert com a The Band batejat com tothom sap amb el nom de The Last Waltz. 

Entre mig, uns discos d’estil únic, un fructífer viatge amb Dylan, unes “cintes” que quan les escoltes per primera vegada es fonen amb el tu més essencial i un cúmul d'histories de música i personals. Potser sí que passa massa de puntetes en temes delicats com el de les relacions entre els membres del grup. Però què importa el safareig quan la bogada és de suau sedós vellut? 

(fot. Chris So / Totonto Star – 2013)