dijous, 30 d’abril del 2020

MARIA McKEE, BENVINGUDA DE NOU

CRÉIXER

Sempre m’ha agradat això del cow-punk. Ella n’era la reina

El 1985, amb 21 anys, va editar el primer àlbum amb Lone Justice. El 1989 va treure el primer disc amb el seu nom. Ara, després de gairebé 13 anys sense gravar res, edita La Vita Nuova via Fire Records, el que deseguida, els que en saben, han catalogat com la culminació d’aquest temps i el què ha passat.


El disc, ha patit varis impulsos involuntàris, que han estat la mort del seu germanastre Brian McLean (dels imprescindibles Love), la dissolució del seu matrimoni de més de 20 anys i la relació amb una mare amb totes les complicacions del món. L’atmosfera de les cançons és densa, la producció orquestral ajuda i les ombres del pop barroc dels seus admirats Scott Walker (inevitable pensar en ell), Kate Bush, Nick Drake, John Cale i algun Bowie ho remarquen. ‘Estava en un lloc realment fosc, fosc i fosc, i sabia que l’única forma de sortir-ne era escrivint’, diu McKee. Es va mudar a Londres i les cançons van anar apareixent. ’Les sentia grandioses i sentia que havien de ser treballades amb un suport d’arranjaments orquestrals un punt dramàtics’ explica.


A l’igual que Dante, de qui ha agafat el títol, McKee es va trobar al mig del viatge de la vida, com en un bosc fosc i fora del camí. Mirar enrere i observar les turbulentes passions del temps passat, pot ser dolorós però també molt productiu. Serà sens dubte un dels discos de l’any. La reina ha mort. Visca la nova reina. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada