ALTRES REGISTRES
“El que té art va a qualsevol part”, diu un proverbi japonès. I jo
afegiria, “i si ho pilles fas maravilles”, que en definitiva és el que fan
moltes vegades al Japó
El
Japó, convertit en el segon bressol del shoegaze,
manté la bandera de les guitarres distorsionades fins lo que ve després de dalt
de tot. D’entre els milers de bandes que hi ha concentrades en aquell trosset
de món, n’hi ha una que, sortida de la ciutat de Kumamoto – la seva àrea
metropolitana no arriba per poc al milió i mig d’ànimes – ha fet posar totes
les orelles dretes. Es diuen My Lucky Day, son Miku Taniguchi
(guitarra i veu), Momoka Asato
(guitarra i cors), Momoka Nakamura
(baix i cors) i Masahiko Fujisaki
(bateria i cors) i porten des del 2018 fent soroll allà on els deixen amb la
seva barreja de shoegaze i dream-pop. Han confeccionat un primer EP
(per desgràcia de moment tan sols digital) que està penjat des d’aquesta
setmana. L’enganxosa March, l’acompanyen del que serà el vídeo més pop de l’any. Ara que ja poden tornar a
visitar la Sagrada Família, alguna s’anima
a portar-les?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada