divendres, 10 de desembre del 2021

NIGHT CRICKETS o EL QUE FA L’AVORRIMENT

NOU REGISTRE

Diu la llegenda que David J Jaskins (Bauhaus, Love And Rockets), Victor DeLorenzo (Violent Femmes) i Darwin Meiners durant els dies del cataclisme, estaven tan avorrits de fer l’indio que van compintxar-se i es van posar a enviar arxius d’àudio entre ells.

De Los Angeles a Milwaukee, de Londres a San Francisco. Els fantasmes de Candlestick Park llueixen a través de la boira, el diable truca a la porta de Peter Laughner i Amanda Gorman recita paraules de inspiració pel clarejar del nou mil·lenni’, expliquen definint l’estat en que es trobaven. El resultat, aquest A Free Society, un àlbum que sortirà via Omnivore Recordings en formats digitals aquest gener. Pel vinil, amb diferent portada, caldrà esperar fins a mitjans d’any. Comparteixen la cançó que ha donat títol al disc. El baix i la percussió inicials donen pas al lliscar de la guitarra, generant una combinació d’estils pop-psicodèlics, que rematen les particulars i intrigants notes d’un farfisa perfectament posat, que ens deixa això mateix, intrigades i expectants per la resta de l’àlbum.

(fot Mark Gleason)

Jaskins, DeLorenzo i Meiners estaven reunits per mirar de trobar un nom pel que duien entre mans. Jaskins explicava una anècdota del dissenyador de so de David Lynch, John Neff. El director li va demanar que fes una gravació de camp d’uns grills cantant a la nit, per posar-ho a Mulholland Drive. Quan Neff li va posar la gravació, Lynch li va dir que aquell era el so que fan els animalons quan hi ha llum, que es veu que és una mica diferent. “No! No! No!, Això son grills diürns, John! Vull els meus grills nocturns!” Després de dir-ho, els tres membres es van mirar i van saber que ja tenien el nom: Night Crickets. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada