NOU REGISTRE
Sophia Djebel Rose ens apropa a tots els que, abans
que ella i de forma pausada, han cercat amb la música, travessar les teranyines en les que ens quedem atrapades.
Des dels afores de Lió, posseïda
per totes les ànimes que s’han desposseït de totes les misèries humanes, recull
tot el que ha pogut de l’escena àcid-folk centre-europea dels seus predecessors
psíquics, des dels paratges de Catherine
Ribeiro + Alpes fins a Nico. Com
engolides per un espès núvol, ens deixem abraçar per les nou increïbles cançons
del seu primer disc, aquest Métempsycose que
va sortir a finals de març via Red Wig
Records i Oracle Records.
Subtils acords de guitarra
elèctrica amb la justa reverberació, harmònium, clavicèmbals, cors celestials,
son algunes de les seves eines per construir els encanteris. Lletres que parlen
d’amor i de mort, episodis sinònims d’un mon no revelat. Des dels acords
solidificats de Venus ens fa saber Djebel Rose: ‘Va ser com si s’hagués aparegut la mateixa Venus i s’hagués servit de
la meva veu per expressar-se. Només després vaig comprendre que ella havia cantat
a través meu, cansada de ser aquella icona muda inventada pels homes, resultant
tendre i implacable’. Aquesta cançó, Le
Palais, obre l’àlbum i tot el que desitgis...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada