NOU REGISTRE
Per entrar en el mon d’Stefan Beck, cal deixar enrere totes
les pretensions i perdre, tranquil·lament, el mon de vista. Les seves
composicions son com una cascada de dosis de valeriana condensada.
Capturar el no-temps. Prendre
consciència de que no som qui creiem ser. Així, inspirar fons i treure l’aire,
en un exercici musical. És el que pot passar si t’endinses en el mon d’Stefan Beck. En plena voràgine
creativa, Beck, amb el nom de Golden Brown,
fa una setmana que Inner Islands li ha editat Luminous,
un nou i fascinant treball, resultat d’establir una connexió, a través de la
música, amb els camins i caminets de Colorado, on ha trobat el seu espai actual.
Va establir un intens diàleg entre el que li anava fluint i tot el que anava passant al seu voltant. Explica que mantenir-se en les rases dels nostres hàbits als que ens acostumem, pot mantenir-nos aferrats a unes formes indefinidament, fins que no trenquem el patró. Per això, en una bona part de Luminous, va decidir fer servir només guitarres, prescindint del mandocello, teclats o el violoncel de la seva esposa, que havia treballat en l'anterior treball, experimentant amb tècniques com les utilitzades a la primera meitat del segle XX per gent com Cowell o Cage, on allargaven el so del piano. Explica també que tenia un especial interès en destacar la ressonància absoluta i la idiosincràsia d’un lap steel d’alumini fós Harmony de 1936, com va fer en Ghosts, provocant un efecte misteriós.
GOLDEN BROWN – Formules Magistrals - Obert 365 dies a
l’any, les 24 hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada