JONI MITCHELL, HOMENATGE A UNA LLEGENDA VIVA

MENCIONS ESPECIALS

Fer anys, vol dir moltes coses. Algunes d’importants, serioses, com ser fidel als teus principis i no deixar que s’aprofitin del teu nom quan ja ets a segona fila, professionalment s’entén.

Joni Mitchell, Laurel Canyon, 1970 (Henry Diltz)

Sempre et pots trobar amb gent que, a partir de la teva bona fe, vol continuar vivint de tu quan ja no hi siguis. No direm noms, per no ofendre als catalans de pell fina. Joni Mitchell, sembla que no serà el cas. Després de patir un aneurisma cerebral el 2015 que la va deixar incapaç de parlar i de caminar, es va retirar de la vida pública per recuperar-se tot el que pogués. Així, a poc a poc ha anat reincorporant-se i la aparició més recent, als seus 78 anys, ha estat en l’acte benèfic del 31st Annual Musicares Person Of The Year, dintre dels Grammy, que es va celebrar al MGM Grand Hotel de Las Vegas, aquest primer d’abril.

(fot Amy Sussman)

L’acte va acabar sent un gran homenatge a la meravellosa cantant i compositora nord-americana, amb un final de pell de gallina. Al llarg del vespre hi va haver diverses aparicions, totes anaven fent versions dels seus temes. Entre altres, van passar-hi Herbie Hancock, Stephen Stills (acompanyant a Brandi Carlile amb Woodstock), Cindy Lauper, Beck, Jon Batiste, Holly Laessig i Jess Wolfe de Lucius, St. Vincent i un llarg etcètera.

(fot Brian Friedman, per Variety)

Diuen que no estava programat, però la sorpresa va ser que pugés a l’escenari per interpretar, després de 9 anys de no fer-ho i acompanyada d’alguns dels convidats, dos dels seus clàssics, Big Yellow Taxi i The Circle Game... i sí, per aquí se’ns posa la pell de gallina.