Malgrat les transformacions, perdre’m pels mercadillos continua sent una de les
distraccions que em proporciona més plaer. Objectes, llibres, discos, igual que
planetes en el firmament es van escampant pel meu univers particular. I
observo que aquest univers no és com el de la majoria de persones que
m’envolten. No reconec determinades transformacions i no hi entraré.
Viatjar en
el temps: caminant entre esteses de llibres exposats en taules, instal·lats en
l’ordre que els hi hagi fet més ràbia. Trobar les fonts: les histories escrites
per Ian Fleming i que van ser la inspiració per la saga 007 a les pantalles de
cine, per exemple. Editat l’any 1967 per l’editorial de la família Aymà i traduït per Miquel Martí Pol.
Com és possible que una cosa tan simple com
aquesta, pugui començar a semblar un acte de resistència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada